Lectures d’estiu: ‘Perdona si et dic amor’, de Moccia
La tercera novel·la de Federico Moccia ja ha venut més d’un milió d’exemplars. Em va caure a les mans quasi per casualitat i, no sé ben bé per què, em vaig acabar empassant les quasi set-centes pàgines.
El poder de l’amor i els carrers de Roma són els eixos d’un best-seller que sens dubte tindrà la seva versió cinematogràfica, com ja ha succeït amb les dues anteriors novel·les de Moccia.
Ganes d’acabar
El seu valor literari és força dubtós, però enganxa. Al principi tenia ganes de deixar-ho per dedicar-me a alguna de les desenes d’activitats més productives que se’m passaven pel cap mentre devorava sense adonar-me’n pàgines i més pàgines lleugeres i plenes de diàlegs insubstancials. No vaig poder. Era massa àgil, massa ràpid, i quan vaig ser conscient que ja portava més de 400 pàgines que per al meu gust estaven escrites massa a raig, amb un estil insuls que recorre amb una freqüència extenuant als clixés, era obvi que tenia ganes d’acabar el llibre, de veure què passava amb els personatges.
Trobar la fórmula
M’anava repetint que només ho feia per curiositat, que era una manera com qualsevol altra de perdre el temps, però la veritat és que m’hauria costat deixar el llibre sense saber com acabava. No puc dir que em sorprengués; ni tampoc, encara menys, que m’agradés, però és innegable que me’l vaig llegir. Per plaer? Segur que no. Més aviat per tafaneria, potser per intentar trobar la fórmula de Moccia per tenir tants lectors i vendre tants llibres.
Enveja i desconcert
Suposo que, en el fons, és enveja. Amb els grans literats em passa sovint, però com a mínim tinc el consol (suposo que absurd) de pensar que tenen més talent. Amb Moccia tot és més desconcertant. És directe i senzill, sí, però no sóc capaç de veure-li cap mèrit literari. De fet, Perdona si et dic amor em sembla una novel·la ensucrada i plena de defectes que no tindria gaire sentit detallar aquí.
Només per passar l’estona
Tampoc no em flagel·laré per haver-la llegit, però reconec que no ha estat una de les millors idees de l’estiu. Només us la recomano si sou molt romàntics i poc exigents, si el vostre únic objectiu és passar l’estona i després de sospesar totes les opcions al vostre abast decidiu que no teniu res millor a fer.
…ja sabem què passa. En general, però, milions de lectors no són sinònims de qualitat literària. Parlant de lectors, veig que has deixat d’escriure a maraton.es. Llàstima. Potser sí que es feia repetitiu, però a mi m’agradava molt.