La veu interior
Publicat el 19 de juliol de 2006 per giusepe
La sento molt de tant en tant, però tendeix a mostrar-me buits i dur-me l’alè de la derrota. Ve a dir-me que no queden aeroports per al retorn ni braços acollidors que m’escalfin, que ja visc al domini estèril de la condemna. Ara bé, no crec que sigui tan diferent dels altres. Tothom hauria d’aturar-se en silenci, mirar enrere i sospitar que la vida té poc sentit. Que la llum pot desaparèixer en qualsevol moment per donar pas a les ombres de l’ànima que ens fa existir.
Publicat dins de DIVAGACIONS | Deixa un comentari
Potser sí que la vida no té sentit, el que sí que sé segur és que tant si en té com si no en té jo no ho sé. Ens envolta un caos, una incertesa i una angoixa asfixiant, però a l’hora el caos ens permet descobrir un ordre que podem fer agradable, la incertesa dóna lloc a la sorpresa i per tant al delit de provar i a la il.lusió de ser, experimentar i viure, i l’angoixa és el fruit de la necessitat de crear i decidir. Així doncs, no sé res, si la vida té o no té sentit, però estem aquí per sentir-la i per viure-la. A què esperem?