Josep Pastells

Inventari de sensacions

La sort de viure a Girona

“Nos llevan como borregos”, es queixa una dona gran que, efectivament, forma part d’un ramat de turistes que baixa per Sobreportes. “Si te pide la contraseña dile que se ponga a estudiar”, li diu un home de mitjana edat a una dona que rep una trucada al mòbil mentre travessen el pont de la Princesa. “Et trobava a faltar”, em diu ella quan per fi arribo al seu costat.

No sé si Girona és una ciutat afortunada, però em sento afortunat vivint a Girona. Al cor del barri vell és fàcil caçar frases al vol (no només en castellà, per sort) i ben a prop del cau hi ha un pont que du a l’amor d’ulls verds.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.