La sort de viure a Girona
Publicat el 4 d'octubre de 2010 per giusepe
“Nos llevan como borregos”, es queixa una dona gran que, efectivament, forma part d’un ramat de turistes que baixa per Sobreportes. “Si te pide la contraseña dile que se ponga a estudiar”, li diu un home de mitjana edat a una dona que rep una trucada al mòbil mentre travessen el pont de la Princesa. “Et trobava a faltar”, em diu ella quan per fi arribo al seu costat.
No sé si Girona és una ciutat afortunada, però em sento afortunat vivint a Girona. Al cor del barri vell és fàcil caçar frases al vol (no només en castellà, per sort) i ben a prop del cau hi ha un pont que du a l’amor d’ulls verds.
Publicat dins de VA DE VIDA | Deixa un comentari
Un río raro, sin duda. A veces riachuelo, casi sin vida, y otras un Amazonas en pleno Gironès. Felicidades por lo que cuentas, campeón.