La sanitat pública segons un Borbó
No tenia previst interrompre la sèrie Viagra per a escriptors frustrats, però quan ahir vaig sentir que el rei Joan Carles (per cert, no li hauríem de dir Juan Carlos si convenim que el nom de Carod és Josep Lluís aquí i a la Xina?) destacava la qualitat de la sanitat pública catalana i madrilenya, em va començar a entrar la mala llet i vull deixar escrits dos, no, tres apunts molt breus.
En primer lloc: si tan bona és la sanitat pública madrilenya, quina necessitat tenia el monarca d’anar-se a operar a l’Hospital Clínic de Barcelona?
Com gosa parlar de la qualitat de la sanitat pública, posant com a exemple la rapidesa i eficàcia amb què l’han intervingut del seu nòdul al pulmó, si tothom sap que en realitat va ocupar una planta privada del Clínic, de fet una clínica vip?
Per què, en ple segle XXI, continua emprant un llenguatge masclista i lloa el magnífic treball realitzat per metges i infermeres?
Molt d’acord en tot: masclista i populista (alguns, però, en diuen “campechano” i li riuen les gràcies).
Però se li hauria de recordar l’espoli fiscal que patim catalans (i valencians i illencs) i els problemes que hi ha per mantenir aquesta sistema de sanitat pública.
Pel que fa a la qüestió del nom, és pacífica la convenció per la qual són traduIbles els noms de monarques i papes. També ells (els espanyols, vull dir) parlen de la reina Isabel d’Anglaterra o del papa Benedicto.