Josep Pastells

He fet tot el possible per apartar de la meva ment la idea que hauria d’escriure alguna cosa sobre l’embaràs de la ministra francesa de Justícia, Rachida Dati, provocat segons diverses fonts per l’expresident del Govern estatal, José María Aznar. Ho he intentat tot, però la idea cada vegada m’assaltava amb més virulència i l’altre dia, quan vaig sentir no sé on que Aznar fa dues mil abdominals diàries, ja vaig saber que seria impossible resistir-m’hi i que més d’hora que tard acabaria afegint-me a les legions de periodistes, comentaristes i blocaires que hi diuen la seva.

Ja sé que, en un comunicat remès des de l’oficina de premsa de la FAES, la Fundació de la qual és president, Aznar ha assegurat que aquesta vinculació és “una total i completa falsedat”, i també tinc entès que ha donat instruccions als seus advocats perquè estudiïn emprendre accions legals contra els qui han difós aquestes falsedats o els qui s’han fet eco d’elles. En fi, com que la llista seria tan llarga que els tribunals quedarien col·lapsats com a mínim quinze o vint anys, m’arriscaré a donar la meva opinió no sobre aquest tema, que se me’n refot, sinó sobre la figura de l’expresident. La figura física, que quedi clar. Perquè sembla ser que dedica més d’una hora diària a fer esport (amb això ja em supera i s’ha guanyat el meu aplaudiment: plas, plas, plas) amb l’objectiu de millorar una forma física que comença a ser indiscutible i fins i tot deixa enrere la del maratonià Bush. Però Aznar no només corre. També fa pesos, neda, juga a pàdel i, com a complement de tot plegat, fa abdominals: dues mil diàries. I diuen que no en fa més per no abusar, però que va tan sobrat que podria estar-ne fent tot el dia. Pareu-vos un moment a pensar-ho: dues mil abdominals diàries. Millor encara: proveu-ho. No cada dia, que ja m’imagino que teniu molta feina, però sí un dia, avui mateix, per exemple. Una, dues, tres… fins a dos mil. Ara suposarem que hi heu arribat. Costa, eh? Doncs ara imagineu-vos fer-ho un dia rere l’altre. Impressionant, oi? De ben segur, a partir d’ara us mirareu d’una altra manera l’expresident Aznar, ja des d’ara un dels superherois del segle. Dues mil abdominals diàries, us direu sovint al llarg del dia. Dues mil abdominals diàries!, exclamareu quan us trobeu a la feina, al bar, fins i tot en un gimnàs on de ben segur no hi haurà ningú, llevat de les monitores d’aeròbic, que arribi ni de bon tros a aquesta xifra. Dues mil abdominals diàries, repetireu fins a l’extenuació amb el convenciment que repetir-ho tant no us donarà forces per imitar-lo però sí per admirar d’una vegada i per sempre un personatge que, d’acord, destaca o diuen que destaca per un vigor sexual que fins i tot fa que li atribueixin l’embaràs de la ministra francesa de Justícia, però que per sobre de tot excel·leix en l’entrenament de la secció mitjana del cos, del que altres humans arrosseguen per la vida com una panxa més i ell, amb esforç i constància, ha transformat en una superfície llisa amb forma de rajola de xocolata, en una prova irrefutable que fer dues mil abdominals diàries és una de les millors maneres de passar el temps.