Josep Pastells

Feia molts anys que no la veia, i només recordava escenes com la que en Charles Chaplin es menja unes sabates o la que la casa llisca per un precipi. La pel.lícula, però, és molt més que això; de fet, és el film pel que en Chaplin sempre va voler ser recordat.

Aquest cop, el seu personatge de Charlot es troba a Alaska, en plena febre de l’or. Temes tan amargs i reals com la fam, la recerca de prosperitat, l’ambició assassina de certs individus i la misèria són tractats, en 72 minuts, amb el peculiar sentit de l’humor de Chaplin. Conté, sens dubte, alguns dels seus millors gags. I, per resumir, es podria dir que és un cant a l’amor i a la persistència i una dura crítica a les ambicions materials.