Josep Pastells

Inventari de sensacions

La pluja no és el mar

Publicat el 29 d'abril de 2009 per giusepe

La pluja no és el mar, no,
però de vegades t’hi apropa
i et recorda que la sal
de la vida has de posar-la tu,
que l’amor habita més enllà
dels antics refugis
i sovint és com la música
que espera ser despertada.

Suor, pols, cansament…
Ni un núvol al cel, res,
però saps molt bé
que la realitat no és
tan sols el que batega,
que la pluja tornarà
per esborrar fronteres
i recordar-te que terra endins
també hi ha mar, que encara
pots navegar per la pell de les ones.

Només cal que t’imaginis
el color de la tendresa i la calma,
que vegis cada gota com un petó
d’algú que t’estima i sap que l’estimes,
que comprenguis d’una vegada
que les llàgrimes són en realitat
un gest del mar que t’enyora,
el batec d’una llunyania que
definitivament et sedueix.


  1. Aprofitant el teu escrit en le bloc sobre el COPIAR-PEGAR gràcies a la red, ara mateix enganxo el teu poema en un word i li regalo a la meva dona pel dia de la mare, com si fos meu. Això d’internet es impresionant… t’estavies fins i tot d’escriure poemes gràcies als amics sensibles. Salut

Respon a Miquel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.