La píndola, el PP i l’estat de les autonomies
Píndola postcoital sense recepta i a vint euros.
Quin despropòsit!, brama el PP a pesar
que els que realment hi entenen (clíniques,
científics, grups de planificació familiar)
lloen la mesura: evitarà embarassos no desitjats
i avortaments, reduirà els drames familiars.
Nova Llei d’Educació de Catalunya: PSC, CiU i ERC
volen blindar el model d’immersió lingüística,
defensar la nostra llengua, ajudar-la a surar.
Quina bestiesa!, exclama el PP; discriminació,
suspens en qualitat i en llibertat, afegeix
en to catastròfic, completament desconsolat.
És com si hagués tornat Aznar, constata Artur Mas,
que potser encara no ha llegit l’últim best seller
de l’ideòleg popular, España puede salir de la crisis,
una reivindicació del llegat del PP, un compendi
de frases tan il·lustratives com les que afirmen
que les polítiques econòmiques socialistes
i els estatuts d’autonomia han debilitat l’Estat.
Fora píndoles postcoitals i fora el català, podria
afegir, ja posats, l’home de les dues mil abdominals
(diàries, no ho oblideu mai), l’atleta optimista
i reivindicatiu que mai no va arribar a marxar.
Sembla que torni el vell PP, no?, què volen ara?