Josep Pastells

Inventari de sensacions

La generositat de Bancaixa

Mai no he tingut tractes amb aquesta entitat (algú sap què és, un banc o una caixa?, el nom em desconcerta), però des de fa uns mesos m’envien missatges al mòbil. Al principi era per recordar-me que els devia diners –no cal que us confessi que em limitava a esborrar-los– o oferir-me crèdits diversos, una proposta força lògica per a qualsevol que conegui l’estat del meu compte corrent. Però des de fa uns dies, coincidint amb la campanya publicitaria de les festes de Nadal, m’anuncien que puc fer regals amb la meva targeta de Bancaixa!

Això, per què negar-ho, ja m’interessa molt més. No tant pels possibles regals, que també, sinó pel descobriment que tinc a la meva disposició una targeta que ni sabia que existís. Quan ja començava a pensar que hauria de passar les festes amb un parell de teules de torró caducat, un pot de llenties i el poc que pogués arreplegar de l’hort del veí (un home ja gran que no s’assabenta de les meves incursions a la recerca de menjar), apareix Bancaixa i em comunica que tinc una targeta per fer regals de Nadal!

Aquesta notícia m’obre un ventall d’opcions tan immens com les meves ganes de gastar. Però tinc un petit dubte: de quants diners estem parlant, exactament? Ja m’imagino que, tractant-se de les festes de Nadal, la xifra serà quantiosa, més que suficient per sufragar-me, no sé, un creuer per les Illes Verges, la compra d’un cotxe nou (per fi podré tenir un Ferrari!) i el munt de regals que hauré de fer a amics i coneguts perquè quedi clar que la meva reeixida condició econòmica no m’ha convertit en un garrepa.

Moltes gràcies, senyors de Bancaixa! Us ho dic de tot cor, i també espero que passeu unes magnífiques festes de Nadal i entreu amb el millor dels peus (serà el dret o l’esquerre?, mai no ho he tingut clar) al 2009. Una darrera cosa, encara: sisplau, envieu-me un altre missatge per dir-me on he de recollir la targeta. I afegiu-hi el saldo. Suposo que per molts zeros que tingui cabrà a la pantalla, no?


  1. Com estàs? Espero que bé. Ja saps que sempre t’he apreciat moltíssim. Escolta, si et sobra algun caleró ja saps com trobar-me, eh. I si els amics de Bancaixa s’enrotllen ja els pots donar el meu mòbil. Petons, molts de petons.

  2. A nosaltres ens va un passar cas igual que el teu. I va arribar la notícia en un moment força feixuc, estàvem sense ni un duro. A diferència de tú, ens van enviar una targeta per cadascú, i el primer que vam fer va ser anar a un caixer i treure tot el possible…sorpresa !!!, primer havíes d’ingressar-hi els diners……..Va ser terrible, tanta il.lusió i era un engany. Cada any ens les envíen i nosaltres ni tan sols hi tenim cte. No sé si Bancaixa és banc o Caixa, però de ben segur que s’alimenta per igual que tots dos.
    UNa abraçada Josep !!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.