Josep Pastells

Inventari de sensacions

La felicitat s’encomana

Ja l’he penjat a l’Ara.cat, però em ve de gust publicar aquí l’article on parlo de la presentació a la llibreria Context de l’antologia de poemes d’Aleksander Kúixner, editats per l’editorial gironina Llibres del Segle i traduïts per Xènia Dyakonova.

És un dels millors poetes russos vius i fins ara no hi havia cap llibre seu traduït al català. Ho hem fet nosaltres i n’estem molt contents”. Roger Costa-Pau, editor de la col·lecció Culip de Llibres del Segle, resumeix amb aquestes paraules, dijous passat, la satisfacció derivada de publicar per primer cop en la nostra llengua poesies d’Aleksander Kúixner. L’antologia de poemes ‘És tot el que tenim’, presentada a la llibreria Context, ha estat traduïda al català per Xènia Dyakonova, que aprofita l’acte per exhibir les seves dots de recitadora juntament amb una rapsoda de luxe: l’actriu Cristina Cervià.

Mestre i alumna

Dyakonova destaca que “és el meu primer acte literari a Girona i estic emocionada, com si fos un llibre meu. Hi he posat molt d’esforç i il·lusió”, afegeix la traductora, que també subratlla que Kúixner va ser mestre seu. “Quan jo tenia quinze o setze anys [pels volts de l’any 2000] ens vam conèixer per casualitat en un programa de ràdio de Sant Petersburg en què participàvem un grup de joves que escrivíem poesia”. Temps després, quan ja havien adquirit la confiança suficient, Kúixner li va confessar que aquell dia, en avaluar els aspirants a poeta, es va deprimir força: tothom escrivia molt malament, però no podia dir-ho. Tot i això, la va animar a continuar escrivint i li va donar “molts consells que encara avui em serveixen”, afirma. De fet, mai no han perdut el contacte. “Tenim una relació càlida i ens hem escrit molt. Quan vaig a Sant Petersburg el visito al seu pis, modest però ple de llibres d’art”, destaca la poeta russa.

Les petites coses

Aleksander Kúixner, que actualment té 77 anys, és molt conegut al seu país, en part perquè “poemes seus han sigut musicats per cantautors”, explica Xènia Dyakonova. “Tenen una qualitat melòdica especial, són rítmics i dolços”, assegura. El seu èxit popular arriba a l’extrem que uns quants directors de dibuixos animats han fet servir textos dels seus poemes infantils. “Són divertidíssims, brillants i plens d’imatges fresques”, comenta la traductora de la seva obra al català. Pel que fa a la poesia lírica, adulta, la poeta russa té la sensació que “ve a dir-nos que amb molt poca cosa en tens prou per ser feliç. Per exemple: es fixa en una finestra i en unes cortines, en el vent que mou les cortines i en les figures que es formen a la tela i amb això en fa un poema. O va pel carrer i veu un arbust, un gessamí blanc preciós, i és com si fos la gran revelació de la seva vida”. Això contrasta amb l’actitud de molta gent, opina Dyakonova: “Sovint somiem amb coses increïbles, volem més i més, però ell ve a dir-nos que amb molt poc (la llum del dia, un ocell que canta) pots sentir-te feliç, agraït de trobar la placidesa i la pau, de sentir el caliu i tenir els llençols nets”. I no només ho diu, sinó que “ho sent i transmet una sensació contagiosa de felicitat”, remarca. En la seva obra, Kúixner també parla de les persones que estima. Ho fa “d’una forma planera i natural, senzilla i sincera. Per a ell, veure la seva dona posar-se un vestit és tot un espectacle mereixedor d’un poema”.

Poemes musicals

Els poemes de Kúixner tenen una estructura molt clàssica, amb rima i mètrica. “Són musicals, et vénen ganes d’aprendre’ls de memòria”, assenyala Dyakonova. “Als anys 60, quan començava a publicar, la gent va quedar enlluernada. I encara manté la vitalitat; amb gairebé 78 anys conserva una gran energia”. El Premi Nobel rus Joseph Brodsky entenia que el poema no era res més que el mitjà d’existència de la llengua; és a dir, l’últim reducte per defensar-se de l’Estat totalitari és la poesia. En aquest context opressor, que va marcar durant molts anys l’existència de Kúixner, és encara més notòria la força del contrast, l’autonomia del llenguatge i la poesia davant la cruesa de la realitat.

Meravella acústica

L’antologia publicada per Llibres del segle es divideix en quatre seccions: ‘Dels grecs, gaudir la vida; dels romans, morir’, ‘Ser un clàssic vol dir ser damunt l’armari’, ‘L’ardor d’aquestes ombres’ i ‘És tot el que tenim, i amb això basta’. En la presentació a Context, Cristina Cervià recita uns quants poemes amb el to precís. Xènia Dyakonova en llegeix uns quants més afegint-hi comentaris ben pertinents. I per acabar, duet de rapsodes que intercalen versos. Primer en rus i després en català. Dues llengües molt diferents, dues diccions impecables, una meravella acústica. Vegem-ne uns fragments: “Morir vol dir moure remors amb el saule / al vent desolat i obscur. / Morir vol dir ser convidat a la taula / potser de Ricard, o d’Artur. / Morir és la manera de veure de sobte / les causes del tot i els motius. / Morir vol dir ser coetani de tota / la gent, menys d’aquells que són vius”. Paraula de Kúixner, qui també escriu en alguna part del llibre una frase, uns versos, que bé podrien resumir la seva actitud vital: “He imaginat que m’he quedat damunt la Terra tot sol, i que podria ser feliç”.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.