Josep Pastells

Estàs massa acostumat als colors de la tardor. Quan balles sense música t’espantes en fer-se la llum. El que tu busques no és la realitat, sinó el que aquesta, vagament, et recorda. És possible que el cec sigui un mirall.

La boira de l’oblit et domina. Les pulsions de la memòria jo no ordenen el teu caos. Arrossegues massa pes sobre una esquena de fusta.

Et podreixes, estàs mig sord i sovint delires com un gat boig. El gest i la veu et serveixen de ben poc: no escriure seria el més assenyat. Però de vegades, en mig del silenci, continues llegint els contes de Borges.