No he llegit encara El teló, però novel·les a banda, quanta sabiduria que conté L’art de la novel·la… De ben segur que té raó el gran Kundera. El que passa és que el que fa el poeta es deixar-se travessar per la realitat per percebre el que aparentment no hi queda imprès. Un altre gran, el gran Valente, ja ho va explicar a No amanece el cantor quan deia: "…Veloz el dardo hace blanco en su centro. Queda la vibración. ¿La sientes todavía?" La realitat del poeta és immaterial.
el que copsa més intensament la realitat, desde varis paràmetres, llegeix varis poetes que parlin del mateix tema i tindràs una visió panoràmica.
(les coses són com són, encara que a vegades no ho semblin)