Josep Pastells

Inventari de sensacions

Josua Pastel i altres derivacions nominals

Feia uns quants anys que no em regalaven una panera de Nadal. Ahir al migdia la Inés em va trucar per dir-me que n’acabàvem de rebre una d’El Corte Inglés, cortesia del diari on treballo. Més que una panera era un paquet enorme, capaç d’encabir un parell d’esquís, un fusell amb mira telescòpica o les peces d’un avet artificial i gegantí. Però el que vull destacar ara no és el contingut de la panera, sinó els noms que algú havia escrit a la targeta: Josua Pastel.

Estic força acostumat a veure el meu nom i primer cognom mal escrits, però mai no m’havia trobat amb una combinació tan reeixida: Josua Pastel. Ben mirat, no sona tan malament i s’assembla força al meu nom real pronunciat per la majoria de la gent que m’envolta, madrilenys d’orígens ben diversos. Josep encara ho saben dir força bé, però Pastells, la fricativa palatal  de la ll de Pastells, no la sap dir ningú o quasi ningú. Ben dita, és clar.

Cognom variable

Per tant, no és tan estrany que qui va escriure la targeta a mà posés Pastel en lloc de Pastells. També és habitual que escriguin Pastels o Pastell. Alguna vegada, els canvis són una mica més profunds: Kastel, Mastells, Partell, Castell, Bartell, Pastills… Mai no m’he entretingut a guardar els papers amb el meu cognom mal escrit, i és una pena perquè ara m’hauria vingut bé per completar aquest post.

Aquí i a la Xina

Més d’una vegada he estat temptat d’imitar Josep Lluís Carod-Rovira quan, en un programa televisiu en què algú el va anomenar José Luis, va replicar “jo em dic Josep Lluís aquí i a la Xina”. També és cert que, de viva veu, ningú no m’ha canviat mai el nom. Però sí que ho han fet, i moltes vegades, per escrit. Jose, José, Jusep, Yusé, Joseph, Jossep, Yushep… En fi, suposo que el nom no fa la cosa; o sí?


  1. fins i tot ens han dit, Tortel !
    Ai! M’ha fet una gràcia llegir-ho. Josua noi!
    Als dos se’ns pot comprar a la pastisseria. Per cert, avui, quin tipus de patel ets. De fruita?
    A mi, m’han farcit de nata. Ahir ho van fer de cabell d’àngel. A veure a qui compren primer i a quina casa anem a parar!
    Ai, marxo rient…

  2. Potser no era per tu la panera, però vaja, si es del diari on treballes…, i si es a canvi d’una panera, que et diguin com vulguin.
    A mi també em canvien el nom i els cognoms, i sense sortir del país, sempre em posen Antonio, i a Rigol, m’hi han posat de tot, Rogoll, Rigolt, Rigalt, Rigo… Ginebreda resulta complicat per gairebé tothom, i sempre em posen Ginabreda. Salutacions cordials.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.