Inexplicable
Publicat el 5 de juny de 2009 per giusepe
Diuen que el temps flueix des del futur
i les gambades són qüestió d’inèrcia,
que de tant córrer sense rumb
acabes arribant a la terra promesa.
Tornaràs a fugir per camins
que ja no recordaves,
sentiràs la bellesa dels paisatges
plens de llum i d’aigua d’un gris sospitós,
pensaràs que tens el cor de préssec
i que res no s’assembla a la vida desitjada.
Conscient que l’alegria és un miracle,
passaràs de la memòria a l’acció,
t’oblidaràs del vent i les tempestes
per venir cap a mi, inexplicablement.
Publicat dins de MÉS O MENYS POÈTIC | Deixa un comentari
Però l’alegria no és un miracle Josep… inexplicablement, la trobarem. El temps… temps al temps.
Pues muy bello, ciertamente el poema y esa es la cuestión que la escritura tiene su propia lógica que es la que las palabras imponen. La escritura del poema, que no sólo ella, la dicta la letra.