Josep Pastells

Al final se l’ha endut en Nadal, per sobre d’en Phelps i en Bolt, però, més enllà d’aquesta demostració d’escombrar cap a casa, el que m’ha sabut més greu és que el meu nom ni tan sols figurés entre els candidats a endur-se el premi. O potser no saben aquests senyors del jurat que, des de fa un any sencer, només he deixat de córrer cinquanta o seixanta dies? Com és possible que no hagin tingut present que, cada cop que surto a entrenar, sóc el primer en tornar a casa?, o que cada vegada que he competit n’he deixat almenys un miler al darrere? No hi ha ningú amb un dit de front capaç de valorar que m’hi esforço més que ningú, que si no fos per les circumstàncies personals i les dificultats per trobar temps és pràcticament segur que seria el número u en qualsevol esport que practiqués? De moment només he corregut una marató, és cert, però vaig quedar el quatre mil sis-cents, em sembla, i al darrere en tenia més de vuit mil que segur que eren més joves i van entrenar més temps que jo. Que on vull arribar? A proclamar d’una vegada que si en aquest planeta hi ha algun esportista total aquest sóc jo; jo que, no fa ni quinze dies, vaig fer un esprint de cent metres en onze segons, cronometrats pel meu fill, al camp de futbol de la Creueta; jo que, ahir mateix, sense haver-ho entrenat prèviament, vaig recórrer tres-cents metres a peu coix amb una ampolla de cervesa (sense alcohol) a cada mà; jo que, siguem clars d’una vegada, si no he guanyat cap medalla olímpica, cap trofeu d’abast planetari o copa que em distingeixi com a l’indiscutible campió d’alguna especialitat, la que sigui, ha estat només per falta d’interès, perquè tan sols m’ha agradat fer esport com aficionat, entre la massa de ciutadans anònims que no suen la cansalada per guanyar-se el pa de cada dia, sinó per simple plaer, o per deixar d’estar grassos, o per qualsevol motiu tant o més digne que fer calés. I que ningú es pensi que tinc mania a en Nadal, eh, però admeto que mai no he acabat d’entendre per què la seva mare ha d’anunciar el cola-cao a la tele quan és segur (això sí que no m’ho podrà discutir ningú) que jo n’he pres i en continuo prenent molts més quilos que ell.