Josep Pastells

 Hi ha persones que confonen l’expressió “no em tornis a trucar” amb “truca’m en un altre moment”. O “mai més” amb “després”. O “no m’interessa” amb “prova-ho més tard”. Molta d’aquesta gent, pel que sembla, treballa al departament comercial de Movistar.

Les trucades del 4636 van començar el dilluns de la setmana passada. Treballo en unes golfes on no hi ha cobertura i, per tant, cada cop que sona el mòbil he de baixar les escales de tres en tres per agafar-lo abans que salti el contestador. És un costum que ja he incorporat al meu entrenament i calculo que, en fer-ho set o vuit vegades cada matí, em permet estalviar-me ben bé dos minuts de carrera contínua. Fins aquí cap problema. Però quan el 4636 va irrompre a la meva vida va fer-ho amb la intenció de quedar-s’hi no diré per sempre, però sí uns quants dies.

Les primeres trucades

Primera trucada. Sembla que arribo a temps però no em responen. Segona i tercera trucades (cinc i quinze minuts després), exactament el mateix. Quarta trucada, al cap d’una hora. Una noia que s’identifica com Mònica no sé què, em diu en castellà alguna cosa de Movistar (poques vegades recordo què em diuen quan tinc el cap en una altra banda) i a continuació em demana com em dic:

–Per què ho voleu saber?

–El seu nom, sisplau.

–No vull dir-vos el meu nom. I encara menys si no em dieu per què el voleu.

Volia penjar jo, però se m’avança i penja ella.

–Imbècil! –em sento dir, sense massa convicció.

 Persecució

Tres hores després, quan ja he oblidat l’incident i estic molt ficat en un reportatge que he d’enllestir en menys de 48 hores, sona el mòbil. No és cap de les persones que esperava que em truquessin. 4636, llegeixo a la pantalleta del mòbil. Despenjo amb la intenció d’escridassar-los, però pengen. Escarmentat per l’experiència d’abans, m’entretinc llegint una revista que de tota manera m’havia de mirar. Passen vint minuts i el mòbil no sona. Pujo a les golfes i, just quan m’acabo d’asseure davant l’ordinador, el mòbil reclama la meva atenció. Aquest cop baixo les escales de quatre en quatre, però resulta que no és el 4636, sinó la meva germana, que em pregunta com estic. Tot i que la resposta sincera seria “lleugerament irritat” li dic que “molt bé”. Xerrem una estona i mentrestant sento que algú em truca. Quan finalment ens acomiadem, descobreixo dues trucades perdudes del 4636. Estic a punt de trucar-los jo, però en l’últim moment, quan ja havia marcat el 463, decideixo que no val la pena. Arriba l’hora de dinar i, amb ella, la Inés. M’oblido quasi completament de Movistar. Fins que, a tres quarts de cinc, quan ja és hora d’anar a buscar l’Ivan i la Rebeca al col·legi, sona el mòbil i veig que és el 4636. Penjo.

–No l’agafes? –em pregunta la Inés.

–No, passo.

Camí de l’escola li comento l’afer de les trucadetes i m’explica que coneix casos similars. De fet, li va passar una cosa semblant mesos enrere i, quan ja n’estava farta, es va haver de posar molt seriosa.

–Vaig dir-los que els denunciaria per assetjament. Des de llavors no han tornat a molestar-me –afirma.

 Tranquil·litat

En prenc bona nota, i més encara quan en tornar a casa descobreixo una nova trucada perduda del 4636. Si hi tornen faré el mateix que la Inés, penso. Però passa la tarda i, quasi misteriosament, no rebo cap trucada del 4636. Cada cop que sona el mòbil –fins a tres vegades– l’agafo amb tota la mala llet de què sóc capaç i assajo mentalment alguna frase demolidora que els tregui les ganes de continuar molestant-me. Però mai no és el 4636 i, com és lògic, responc amb l’educació que em caracteritza. El vespre i la nit transcorren amb molta tranquil·litat. Res de mòbils.

Arriba el dimarts i només rebo una trucada del 4636. Al migdia. Despenjo i pengen. Dubto uns segons, però decideixo deixar-ho passar. No puc permetre’m perdre temps amb aquesta història.

 Contraatac

Dimecres hi tornen i l’agafo. Una noia amb accent argentí que s’identifica com a Lucía no sé què i em diu que em truca de Movistar. No deixo que continuï i li dic:

–No m’interessa. I feu el favor de…

No puc acabar la frase, ja m’ha penjat. La mare que la va parir!, crido. Aquest cop no puc reprimir-me i truco al 4636. No l’agafen. Ho provo dues vegades més fins que m’atén una noia amb accent sevillà, Mercedes no sé què, i em demana si vull canviar els meus punts de Movistar. Li dic que no, que l’únic que vull és que em deixin tranquil.

–Però si ha trucat vostè!

Li explico que he rebut milers de trucades del 4636 i que ara truco jo per dir-los que no en vull rebre ni una més, que si continuen molestant-me hauré de denunciar… Penja. Enfurismat, torno a trucar. S’hi posa una altra noia i, amb la màxima correcció de què sóc capaç, intento explicar-li que no vull rebre més trucades. Diu que s’ho apunta i, mentre parlem, sento que truca algú. Sí, ho heu endevinat, el 4636. Paciència infinita, em demano a mi mateix. Ben fet. La resta del dimecres no rebo cap trucada i el dijous sembla que tampoc. Només ho sembla. Poc abans de les dues de la tarda, la pantalleta m’indica que no m’han oblidat. L’agafo i, sorprenentment, no pengen. Li explico la situació a l’operadora de torn i em diu que hauria d’enviar un correu electrònic, demanar-ho per escrit.

–Per escrit?, per què per escrit? Sou vosaltres els que m’esteu emprenyant!
–esclato.

Em diu que potser podria donar-me de baixa a la seva web. Donar-me de baixa d’un servei que no he demanat!, protesto. I el telèfon de què serveix?, tan descoordinats esteu?, pregunto. Suposo que dec fer veu de boig, però ja m’és ben igual. Entro a la web i no trobo cap apartat que em serveixi per donar-me de baixa. Fins que veig que puc aconseguir-ho trucant al 4407. Ho faig amb tota la il·lusió de món, com si per fi estigués a punt d’assolir un dels grans somnis de la meva vida, i quan accepto la baixa m’envien un missatge que diu:

–En aquests moments no és possible realitzar la sol·licitud.

Arriba el divendres i no rebo cap trucada. El cap de setmana, tampoc. Avui és dilluns i encara és aviat, però si sona el mòbil no baixaré les escales de les golfes de tres en tres, ni tampoc de dos en dos. Ho faré a poc a poc, amb el cor encongit, demanant al cel que no sigui el 4636.