Josep Pastells

Inventari de sensacions

Gambada a gambada

(Un conte breu sobre una dona que corre. Publicat al número de tardor d’ El Celrè)

Sovint, mentre corro pel carril bici fins a l’antiga farinera de la Creueta o em perdo per les Gavarres camí de Montnegre, les llàgrimes se m’acumulen molt endins dels ulls i sembla que es barallin a cops de colze per sortir.

Els motius de la meva correguda em semblen de sobte ridículs, patètics en grau extrem, la prova més clara que sóc una dona de quaranta-quatre anys que no sap què fer amb la seva vida. Lluny de rendir-me, quan experimento aquests símptomes m’esforço a imaginar-nos lligats, estranyament feliços, tan ben avinguts que res ni ningú podrà separar-nos. I torno a córrer. Amb més força que abans, fruint de cada gambada i de cada batec del cor, imaginant-me que les fulles que trepitjo, la sorra, les pedres i la graveta, el bosc i els camps, l’Onyar i el Celrè, tot el que m’envolta mentre avanço amb el meu xandall lila, no és res mes que l’escenari del nostre amor, una superposició d’objectes i paisatges creats per unir-nos per sempre més.

Ja fa més de tres mesos que m’he convertit en amant del running i, per bé que de tant en tant penso que sóc una il·lusa i que potser no he triat el camí correcte, la veritat és que cada vegada corro més ràpid i amb els ulls més oberts, com si fos conscient que calçar-me les vambes dia sí dia també em serveix per conèixer millor les artèries d’aquest poble de suro i terrissa, els corriols més concorreguts i les dreceres menys fressades, tots els secrets d’un món que també és el teu i, per tant, se’m revela com una terra plena de sorpreses. Mentiria si negués que penso en tu totes les hores, que l’únic objectiu d’aquestes curses en solitari és arrossegar la mirada metre rere metre fins a trobar els teus ulls, però també és cert que, mentre el trepitjo, el terreny es torna més amistós. No parlo pas de les persones, ulls incerts que se’m claven a l’esquena mentre avanço en silenci, amb prou feines deixant anar algun esbufec. Parlo de les panoràmiques, de l’aire que m’omple els pulmons, de les sensacions que m’alimenten l’esperit a mesura que les cames se’m tornen més fortes i he de fer un esforç per convèncer-me que no estic boja, que no m’equivoco, que l’única vida que val la pena viure és al teu costat.

Admeto, això sí, que de vegades m’envaeixen els dubtes, que a la fatiga física provocada pels quilòmetres acumulats s’hi afegeix la incertesa derivada d’ignorar els teus autèntics sentiments, de no saber ni com et dius, d’haver d’admetre que l’únic que sé de tu és que ets alt i morè i camines enèrgicament en passejar el teu setter beix. Però persevero. Surto a córrer cada dia amb l’exaltació pròpia dels que sabem que només tenim el present i que cal assaborir cada instant amb tota la seva plenitud. Encara no tinc ni la més remota idea de què faré o diré quan arribi el gran moment, però és obvi que els meus passos són cada cop més precisos, que a poc a poc vaig estrenyent el cercle al teu voltant i que, si exceptuem les comptades ocasions en què, per algun imprevist, et desvies de les rutes habituals, podríem dir que tinc perfectament apamats els teus moviments.

Sí, em sé de memòria els horaris en què surts a passejar el gos, les rutes que segueixes, l’estona que hi dediques. Només és qüestió de temps i de coratge que escurci la distància que ens allunya i em decideixi a avançar-te o encreuar-me amb tu. Llavors, no en tinc cap dubte, faré el primer pas per deixar enrere la solitud que m’acompanya des que vaig instal·lar-me a Quart després del divorci i iniciaré cada nova correguda amb la certesa que tu i el teu gos us aneu acostumant a veure’m, que el principal al·licient de les vostres passejades es trobar-vos amb mi i que els somriures d’orella a orella que tu em dediques i els seus frenètics moviments de cua són un senyal inequívoc que us comenceu a fer a la idea que tard o d’hora viurem plegats.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.