Josep Pastells

Inventari de sensacions

Fa vint anys que tinc vint anys

Publicat el 20 d'abril de 2006 per giusepe

Ja va dir-ho en Serrat fa més de vint anys, però avui, quan per fi ha arribat la data, m’he adonat que una cosa és cantar-ho o llegir-ho i una altra molt diferent viure-ho. De fet, quan algú m’ha preguntat com portava els quaranta anys he respost que intentava no pensar-hi. En fi, el cas és que avui, excepcionalment, m’allargaré una mica més (no gaire) amb un text inspirat en el meu aniversari, en la meva vida i, per sobre de tot, en la Inés.

L’essència del futur és a casa nostra,

viu a la carn que compartim amb els fills,

navega per la sang

que encèn la mirada dels teus ulls.

 

Podríem dir que hem complert,

som el que hem fet i viscut,

la vida que hem llaurat amb les mans

i les pedres amb què vam fer la casa

a la vora daurada del camí.

 

Però el futur ja no depèn del nostre esforç.

L’hem fet rodar

amb l’impuls del riure i les llàgrimes

i, a pesar d’això, el veiem apropar-se

tenaç i poderós,

còmplice de l’aire que ens envolta.

 

Són quaranta anys, sí,

suficients per girar-se a mirar l’existència

i comprendre

que no tenim ni la més punyetera idea

del que vindrà.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. I fas bé, fas bé. Mai no sabem què ens depararà el futur, però sí que podem visualitzar amb certa lucidesa el passat, fins i tot el present.

Respon a Bea Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.