Josep Pastells

Acabo de llegir Els diaris d’Adam i Eva, de Mark Twain, un llibre publicat fa quatre anys per Angle Editorial i traduït per Ernest Riera. “Deliciosament divertit, lleugerament irreverent i extraordinàriament enginyós”, resa la contraportada. Exagera? No.

Són 141 pàgines que es digereixen molt bé, plenes de troballes i d’humor. Hi surten elefants tigres de Bengala que s’afarten de maduixes i cebes, converses memorables i hilarants, diàlegs aparentment banals però increïblement profunds i frases tan lúcides com aquestes d’Eva: “M’estima tan bé com pot; jo l’estimo amb tota la força de la meva naturalesa apasssionada i això, trobo jo, és adient a la meva joventut i al meu sexe. Si em pregunto per què l’estimo m’adono que no ho sé, i que no dono cap importància a saber-ho”.