És possible que els motius més insignificants per enfadar-se creixin impulsats per la tempesta del cor i els músculs?
Publicat el 11 d'octubre de 2005 per giusepe
És a dir, de debò ens costa tant reflexionar i adonar-nos que estem sent víctimes de l’eloqüència de les passions? De debò no ens adonem que massa sovint som aconsellats i conduïts per moralistes d’ocasió que no saben fer res més que delirar i encomanar-nos la seva malaltia?
Publicat dins de DIVAGACIONS | Deixa un comentari
els professionals són qui s’emmirallen amb els seus mals als demés i s’arriben a creure que els altres ho són.
(les coses són com són, encara que no ho semblin)