Josep Pastells

Endavant, sempre endavant. Sense aturar-me ni pensar més del compte en coses que no depenen de mi. M’agradaria menjar-me el món, arraconar el dolor i la tristesa per centrar-me en els teus llavis de sal i mel, pensar que la vida pot reduir-se a una trobada màgica a la vora del mar, amb els peus nus i totes les possibilitats al nostre abast.