Josep Pastells

Inventari de sensacions

Em desconec massa bé

Ploren els nadons en néixer i els amants en l’adéu.
Ploren els somnis i els poetes, els esperits salvatges
en descobrir els paranys de la llibertat
i els polítics en adonar-se que això no és xauxa.

Més d’un i d’una voldria fugir a la lluna,
abandonar ombres hipotecades, hores insomnes
i els fums de la derrota i els desastres
per aventures desmesurades on estimar
i ser estimat sigui més que una ansietat anàrquica.

I arriba el 2009 per rematar el collage
del meu cervell,
fer-me partícip de paràgrafs urgents
on altres veus i llavis relatin la història
d’un escalador de murs de gel
que intenta desvirgar els somnis
mentre conclou que es desconeix massa bé.


  1. Gràcies, Anna i Bea. Faig el que puc i, si estic mandrós o no tinc massa temps, provo sort amb un format poètic que potser té l’avantatge d’una concisió extrema. Però tampoc és escrit a raig, eh; li he dedicat ben bé un quart d’hora.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.