Josep Pastells

Inventari de sensacions

Els IG Nobel: primer riure i després pensar

De fet no va ben bé de conya, però sí que demostren un gran sentit de l’humor. Parlo de l’Associació Nord-americana per a l’Avenç de la Ciència, promotora dels premis nobel alternatius, els IG Nobel (IGnobel, en un joc de paraules que es traduiria com innoble). L’únic requisit per ser nominat és comptar amb un projecte genuí, real (no n’hi ha prou amb una idea, per graciosa que sigui) i que faci riure. Això no és incompatible amb els projectes seriosos, però. En realitat, sempre són projectes molt seriosos que requereixen un treball molt dur i, per la raó que sigui, acaben sent divertits.

El pare dels premis i de la revista The Annals of Improbable Research, Marc Abrahams, un matemàtic nord-americà de 53 anys, explica que el seu objectiu és “fer que la gent rigui i després pensi”. Abrahams considera que a la ciència acadèmica hi ha molt sentit de l’humor, però no es pot exhibir en escriure articles a les revistes. Segons ell, molts investigadors pensen que la ciència sovint és frustrant, perquè es tracta de resoldre problemes que mai no ha resolt ningú i no se sap si és possible o no i és molt fàcil fracassar. Només de tant en tant, i sempre amb unes bones dosis de sort, s’assoleix l’èxit, “però saber que la major part del teu treball fallarà t’ajuda a tenir sentit de l’humor”, apunta el promotor dels IG Nobel.

Hàmsters, country i nedar al xarop

Però els premiats, que acostumen a saber riure’s d’ells mateixos, no han fracassat pas. Tot el contrari: han demostrat el que volien demostrar. Per exemple, un dels últims estudis guanyadors és Els efectes mèdics secundaris d’empassar-se espases. Va ser publicat a la revista British Medical Journal i, per il·lustrar les conclusions, va caldre una demostració d’un empassador d’espases que va pujar a l’escenari. Vegem altres mostres: Els medicaments falsos cars són més efectius que els medicaments falsos barats, Els efectes de la música country en el suïcidi, La viagra ajuda els hàmsters a recuperar-se del jet lag, Les persones naden més ràpid a l’aigua o al xarop?

Arrossegar ovelles i festejar amb estruços

N’hi ha molts més, és clar. Uns científics australians, per exemple, van publicar un estudi amb el títol Anàlisi de les forces requerides per arrossegar una ovella per diferents superfícies. Hilarant, no? Però ells no se’n van adonar fins que els organitzadors dels IG Nobel van decidir premiar-los. Al capdavall, a Austràlia hi ha moltes ovelles i ells només van proposar-se estudiar la millor manera de transportar-les, agafant-s’ho com un treball ben normal. És un cas semblant al dels científics que van investigar el Comportament de festeig dels estruços envers els humans a les granges, o al dels que van aprofundir en La necrofília homosexual de l’ànec reial.

Unes quantes idees

Veient el llistat dels premis és fàcil que se’ns acudeixin idees que, potser, amb força treball i una mica de sort, ajudarien a aclarir qüestions que sempre ens han intrigat. Vinga, va, avui estic generós i aprofitaré aquest bloc per donar unes quantes idees (res, només cinc, si algú vol afegir-n’hi, endavant!) als científics que vulguin aprofitar-les i, potser, fer-se mereixedors a un IG Nobel: Per què tots els maratonians pixen com posseïts, al primer lloc que troben, just abans de començar la prova?, Efectes de l’excés de televisió sobre les habilitats copulatòries del gat siamès, L’aspirina infantil repercuteix positivament en l’apetit dels cangurs a l’hora d’esmorzar, Atròfia momentània de l’hemisferi esquerre del cervell després d’escoltar un discurs d’Esperanza Aguirre, Conseqüències nefastes de trobar-se cara a cara amb un porc senglar mentre caces bolets.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.