Josep Pastells

Inventari de sensacions

Els deures? Retallo, enganxo i ja està

Publicat el 30 d'abril de 2009 per giusepe

Ni les enciclopèdies ni els pares. Internet. Els joves ho tenen molt clar. Saben que la xarxa és una autèntica meravella quan es tracta de fer els deures amb el mínim esforç, sense pensar ni assabentar-se de res. Retallo, enganxo i ja està.

Reconec d’entrada que, si hagués disposat d’internet a la meva ja llunyana època d’estudiant, hauria fet exactament el mateix. Llavors també podies copiar els treballs, però sempre a partir d’algun llibre que, com a mínim, t’obligava a escriure’l amb la teva pròpia lletra. Com que es tractava d’un procés lent, encara que no ho volguessis acabaves entenent alguna cosa del que escrivies. Ara no, ara retallen, enganxen i ja està.

Treballs a la xarxa

“He de connectar-me un moment”, et diuen. “Per què?,” preguntes tu, només per inèrcia. “Per fer un treball”, és clar. “Sobre què?” Aquí podeu imaginar-vos quasi qualsevol resposta: “Sobre les característiques de l’art barroc, les dunes del desert, els ocells dels Aiguamolls de l’Empordà, la pintura de Miró, les vaques dels Pirineus, l’arquitectura de Gaudí, les rambles de Barcelona…”.

Ni llibres ni enciclopèdies

La pregunta següent quasi sobra, però també la fas. “No pots buscar-ho en un llibre o una enciclopèdia? La casa és plena de llibres i enciclopèdies”. I la resposta, inapel·lable, et confirma que no cal que t’hi escarrassis: “Papa, sisplau, estem al segle XXI!”.

Esforç i resultats

Val, d’acord, admets. Estem al segle XXI, sí, però això implica que cada cop ens haguem d’esforçar menys a fer les coses, que tot es limiti a retallar i enganxar, de vegades sense ni tan sols llegir-se’ls, textos que els professors donen per bons? Perquè després veus les notes i són excel·lents, fins i tot amb anotacions al marge sobre l’interès i l’aplicació a l’hora de fer els deures.

Llei del mínim esforç

No serà que alguns professors també són partidaris de la llei del mínim esforç? Suposo que és relativament senzill descobrir si un treball està copiat, sobretot quan els alumnes d’onze o dotze anys parlen dels “ecos surrealistes” que s’observen en un text determinat, del “pessimisme existencial” que es detecta en un llibre de cert autor o de les “inequívoques influències de Faulkner” en l’obra d’un altre.

Elaborar la informació

Potser el principal problema és que alguns docents (no voldria generalitzar)continuen aplicant esquemes didàctics del passat i no acaben d’estar formats en noves tecnologies. Si l’únic que es demana en molts treballs és informació sobre un tema determinat, quasi convides l’alumne a retallar i enganxar. Massa fàcil, no? Seria molt millor que els estudiants haguessin d’elaborar la informació, contrastar-la i comunicar el que han après. Un parell d’exemples: escriu en tres fulls la biografia d’un dels teus avis i situa-la en el seu context històric; explica com és el carrer on vius i, sobretot, quina classe d’arbres i plantes s’hi poden trobar.

La còpia no pot servir

Tampoc no em sembla tan complicat. Està molt bé poder accedir a qualsevol informació en qüestió de segons, però el més important és aprendre a cercar amb criteri, i això es pot aconseguir a través de preguntes rellevants que obliguin els alumnes a pensar. És clar que abans cal que pensin els professors, que al capdavall són els que han de dissenyar deures on la còpia no serveixi de res, deures personals que generin un aprenentatge actiu i facin arribar els pares a la conclusió que internet és una gran eina.


  1. fills no sabrà’n mai que és fer servir un llibre i per cert , se n’ha d’aprendre molt abans, crec jo, de tallar i enganxar… però? explica-ho a ells i als mestres!!!! Hauràs de ser tu el que els hi ensenyi a agafar-los i a saber-los utilitzar i ha saber extreure d’un i de l’altre, la informació justa i necesària. A saber resumir… en definitiva, a saber aprendre alguna cosa. La metodologia és molt important.
    Internet és una gran eina, si, però no l’única…

  2. El problema és que la majoria de la gent ho vol tot ràpid i mastegat, sense parar-se a pensar en res més. Raonar, pensar? Per què?, et preguntaran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.