Els anuncis a doble pàgina de Nueva Rumasa
Ja fa quatre o cinc setmanes que apareixen a molts diaris. “Li oferim una magnífica oportunitat d’inversió”, afirmen per convidar a l’adquisició de pagarés corporatius. L’import mínim per inversor és de 50.000 euros i els pagarés emesos no es poden revendre. Això sí, et garanteixen una rendibilitat anual del 8%. No és que m’ho estigui pensant, però ahir em vaig quedar mirant una estona la foto de José María Ruiz-Mateos i els seus sis fills i vaig pensar que era una bona excusa per parlar de les aparences i el risc.
Sembla que Ruiz-Mateos ja no té ganes de vestir-se de Superman, però qualsevol dels seus fills podria rellevar-lo amb eficàcia si es tracta de fer de superheroi. Si ens basem en la fotografia que acompanyava l’anunci d’ahir, tots els fills de l’empresari són més alts que el seu pare. N’hi ha tres que semblen molt simpàtics, un que obre la boca però no somriu, un que somriu però fa por i un altre que fa por sense somriure.
Ha tornat
I ell, el mateix home que ja fa més d’un quart de segle va patir l’expropiació de les seves 700 empreses i mitja dotzena de bancs per part del primer Govern de Felipe González, apareix al centre de la fotografia amb cara seriosa però no ben bé seriosa, com de murri, com si digués: “He tornat i ja tinc 107 societats, 10.000 empleats directes i 6.000 indirects, relacions comercials amb 78 països i una facturació que supera els 1.500 milions d’euros”.
Més de 3.000 milions d’euros
Amb tres fills a la dreta i tres a l’esquerra, davant d’unes escales envoltades de vegetació verda i rogenca, Ruiz Mateos ens anuncia també que “totes les empreses són 100% propietat de Nueva Rumasa i cap d’elles cotitza a la borsa”. I per si encara tenim dubtes afegeix: “La nostra valoració patrimonial neta supera els 3.000 milions d’euros en companyies líders en sectors consolidats i estables de la nostra economia: alimentació, bodegues i begudes, distribució, hotels, agrícola, ramadera i patrimonial”.
El Superman de les abelles
És el mateix home que aparentment havia quedat arruïnat, que va anar a la presó i es va disfressar de Superman per picar Boyer, que va ser eurodiputat una legislatura sencera i va abandonar l’Opus Dei en sentir-se víctima d’una conspiració. Torna amb el seu anagrama en forma de rusc i ens proposa que li confiem els nostres diners.
Un parell d’opcions
És difícil saber si es tracta d’una bona oportunitat o d’una estafa. Si algú vol esbrinar si es pot confiar en els set Ruiz-Mateos de la foto té un parell d’opcions al seu abast. La primera i més arriscada és comprar algun dels seus pagarés, a veure què passa. La segona, la meva, és no comprar-ne cap. Per dues raons bàsiques: 1) ara mateix no disposo dels 50.000 euros, 2) prefereixo saber com acaba tot a través dels mitjans de comunicació.
Jo no em refiaria mai d’aquesta gent.
Doncs ja ens faràs saber el que passarà…Vols dir que existeix aquest Ruiz Mateos????
l’anunci, més aviat em va fer més por que gràcia… no sé, no em mereixen la més mínima confiança. Salutacions!!!!
Per sort o per desgràcia, no podem tenir l’oportunitat de comprar un pagrè d’aquests, i la gent que pot desprendre’s d’aquests diners, penso que la majoria son prou espavilats per saber si aquest senyor els vol enganyar o no. No m’estranyaria gens que aviat apareguessin 7 supermans mes.
Es clar que l’avi tenia raó. Les males noticies econòmiques nomes han començat, dictaminen els entesos i això acolloneix una mica a tots els que, com jo, tenim al banc els pocs estalvis aconseguits a base d’esforç. Quan vaig llegir la noticia de’n Ruiz Mateos se’m va dibuixar mig somriure tot recordant les peripècies d’aquets personatge curiós i excèntric. Tot i que he de reconèixer, com empresari que soc, que ha sabut forjar i reflotar una quantitat important d’empreses que tots coneixem Trapa, Dhul, Caves Gil (Penedès), Garvey, Clesa, i un llarg etcétera que ell, un cop tancat el tema Rumasa, va anar lligant i teixint sota la supervisió i administració de familiars directes seus. Atenció, Nova Rumasa és ja un imperi que abasta més de 100 empreses d’alimentació, distribució, begudes, hostaleria, immobiliària, agricultura o tèxtil. Mou 600 milions d’euros i dóna treball a 16.000 persones. Aquestes xifres queden encara molt lluny de l’antic holding, format per 700 societats, que en total facturaven 2.100 milions i empraven a 65.000 treballadors directes. Les xifres sempre espanten però, estimats companys de lectura, lo que està clar es que qui treballa… les seves fites aconsegueix. Aquest actor de carrer, sota la seva disfressa de Superman feta amb retalls de parrac (no sé Pep però jo soc més amic d’en Batman), ha aconseguit al cap de 22 anys tornar estar al capdavant de societats que estaven en perill d’extinció.
Jo no invertiria un ral en aquests negocis, diria el meu avi, per més enlluernadors siguin els anuncis al diari. I jo a la gent gran que ja no esta entre nosaltres encara me l’escolto o sigui que el proper cap de setmana caminaré fins La Creueta que de ben segur, entre les runes que han deixat les obres executades prop la casa de la família Pastells, trobaré una bona pedra per tapar el meu tresor al jardí. Bona nit a tots. Un plaer compartir cinc minuts amb tu amic meu (Girona)