Josep Pastells

Inventari de sensacions

El temps, sempre el temps (en clau més o menys depressiva)

A més de seguir-me pertot arreu, coneix les meves pors i traïcions, les meves derrotes. Mai no m’abandona ni es fica només en els seus afers (temporals) per oblidar-se de mi.
El temps, sempre el temps. Fa que cada cop en quedi menys, avança implacable i, en un gest de generositat, de tant en tant cura les ferides, modifica els records, ajuda. I sempre me’n queda, de temps, o això crec…


Respon a Bea Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.