El temps, sempre el temps (en clau més o menys depressiva)
Publicat el 11 de juliol de 2006 per giusepe
A més de seguir-me pertot arreu, coneix les meves pors i traïcions, les meves derrotes. Mai no m’abandona ni es fica només en els seus afers (temporals) per oblidar-se de mi.
El temps, sempre el temps. Fa que cada cop en quedi menys, avança implacable i, en un gest de generositat, de tant en tant cura les ferides, modifica els records, ajuda. I sempre me’n queda, de temps, o això crec…
Publicat dins de DIVAGACIONS | Deixa un comentari
Allunya’t de les claus depressives, Jep. Busca els dies, ves a pels teus somnis.