El temps, com sempre
Publicat el 8 de juliol de 2009 per giusepe
Em segueix pertot arreu,
em domina,
coneix les meves pors i traïcions,
les meves derrotes.
Mai no m’abandona
ni es fica només en els seus afers
(temporals) per oblidar-se de mi.
El temps, com sempre.
Fa que cada cop en quedi menys,
avança implacable
i, en un gest de generositat,
de tant en tant cura les ferides,
modifica els records,
ajuda.
I sempre me’n queda, de temps,
o això crec…
em domina,
coneix les meves pors i traïcions,
les meves derrotes.
Mai no m’abandona
ni es fica només en els seus afers
(temporals) per oblidar-se de mi.
El temps, com sempre.
Fa que cada cop en quedi menys,
avança implacable
i, en un gest de generositat,
de tant en tant cura les ferides,
modifica els records,
ajuda.
I sempre me’n queda, de temps,
o això crec…
Publicat dins de MÉS O MENYS POÈTIC | Deixa un comentari
Tot i que ja sabem que un dia serà que no.
El final de tu poema, sí, creer que queda, ignorar que “avança implacable”, lugar común, ignorancia necesaria.