Josep Pastells

Inventari de sensacions

El que queda per viure

El títol original d’aquest llibre de contes de John Updike era The afterlife and other stories. Un conjunt de relats sobre aquella etapa de la vida que, un cop superada la maduresa, s’obre davant les persones que intueixen –saben amb certesa, ben mirat– que ja han entrat en una mena de recta final però ignoren quan s’acabarà. Perquè, deixant de banda suïcidis, eutanàsies o execucions, és una data que només es coneix quan ja és massa tard perquè l’interessat faci cap tipus de previsió. En el cas d’Updike, ja sabem que es va morir el dimarts, a Beverly Farms (Massachusetts), d’un càncer de pulmó. Tot i que era un autèntic colós de les lletres nord-americanes, he de confessar que no m’he llegit cap de les històries de Harry Rabbit Angstrom –segons tots els experts, la seva gran creació literària–, ni tampoc la novel·la Les bruixes d’Eastwick, duta al cinema el 1984, però anys enrere sí que vaig submergir-me amb gran plaer en el llibre de contes que dóna nom al text d’avui.

“M’interessa descriure les coses amb precisió, però mai no m’he vist com algú que escrigui bonic”, declarava fa tres mesos Updike al Daily Telegraph. Bonic no sé, però amb experiència, coneixement i distància segur que sí. Els seus contes, almenys els que jo he pogut llegir, se centren en els fets més corrents, des de les vel·leïtats de l’amor i del sexe fins a la mort dels pares o el naixement dels néts, amb el desig d’aprofundir en els detalls i transmetre’ls amb una gran claredat. A mesura que s’acosta la fi, els seus herois quotidians, conscients de la seva fragilitat, recorren a la memòria i la nostàlgia com exercicis de supervivència. I a pesar que, com sempre, les parelles es barallin, els amants s’abandonin i la vida familiar s’encamini directament a la dissolució, Updike ens ho explica amb humor i bon ànim, entestat a demostrar que l’innocència subsisteix i els inicis refrescants semblen imposar-se a les pèrdues inevitables.

Conflictes desoladors

“Amor meu, siguem sincers. El món que s’ofereix als nostres ulls, com un país de somnis, ric, meravellós i nou, no ofereix alegria, ni amor, ni llum, ni certesa, ni pau, ni consol al dolor. I a pesar de tot el nostre món mereix afecte, encara que sigui incòmode”. Ho diu un dels seus personatges, Matthew Arnold, i en llegir-ho és fàcil detectar-hi una crítica al somni americà, molt pròpia d’un escriptor lúcid i polèmic que destinava bona part del seu talent a despullar sense contemplacions la classe mitjana nord-americana, a immergir-se en els aspectes més depriments de la vida marital (infidelitat, engany i frustració) i observar de ben aprop uns personatges atrapats en conflictes desoladors.

Angoixes i ressentiments

Les acusacions de misogínia van perseguir-lo tota la vida gràcies a la sèrie dedicada al Conill Angstrom, que en dues ocasions li va donar el Premi Pulitzer. I és que molta gent pensava que la descripció de les dones (el protagonista les anomenava “”conys”) no era gens afavoridora. El cas és que Conill, un home que de jove va destacar jugant al bàsquet en una ciutat suburbial, pateix un matrimoni infeliç, ple d’infidelitats, treballa en una feina que no li agrada i, d’alguna manera, s’acaba convertint en el vehicle perfecte perquè Updike (ell mateix ho va admetre) expiï les seves angoixes i ressentiments.

Alliberació

En qualsevol cas, el desig de fugir del món és compatible amb el desig de mirar-lo minuciosament. I si mires les coses de prop ja saps que és molt possible que  t’agradin menys que si les mires de lluny. No és massa agradable, d’acord, però et permet saber on ets, potser començar a fer-te una idea de qui ets. I si comences a saber qui ets i què vols és possible que experimentis alguna cosa semblant a l’alliberació.

Talent entre talents

Destacar com escriptor mai no ha estat fàcil, en cap país ni en cap època, però és que Updike va aconseguir-ho envoltat d’una llista quasi inacacable de talents narratius. J.D. Salinger, John Cheever, Philip Roth, Truman Capote, Saul Bellow, Bernard Malamud, Carson McCullers, Flannery O’Connor, Eudora Welty, James Baldwin, Ralph Ellison, Nabokov… Diuen que un dels seus grans mèrits va ser elevar l’adulteri suburbial a la categoria d’alta literatura, però jo prefereixo quedar-me amb la seva capacitat per ser realista sense floritures, per trobar les paraules adequades per descriure les coses tal com són.


  1. Avui en dia et titllen de mosigin per qualsevol bestiesa, i més encara en una societat tan conservadora com l’americana. Conill Angstrom parlava de conys en lloc de dones, i què? Això demostra que odiés les dones? Gran pèrdua la d’Updike, però sempre ens quedaran els seus llibres. Llegeix-te les aventures del conill, no et decebran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.