Josep Pastells

No tinc el costum de mirar futbol, però el dissabte vaig tenir l’oportunitat de seguir el final de l’Espanyol-Barça. Quan vaig arribar davant la tele creia que només faltaven tres minuts, però el meu pare em va aclarir que s’allargaria perquè hi havia hagut alguns incidents. No em va comentar res més i vam viure amb intensitat l’últim tram del partit fins a celebrar amb un entusiasme relatiu el gol in extremis i de penal de Messi.

L’endemà, quan anàvem amb en Pol al cinema, vam sentir a la ràdio del cotxe que s’havia produït un llançament de bengales i que els Mossos no havien intervingut per evitar un mal major. El meu fill, d’onze anys, va exclamar:

-Per evitar un mal major? Que no l’havien fet prou grossa, ja?

Li vaig donar la raó. Semblava absurd, sense cap lògica aparent.

-De tota manera, hem de suposar que els Mossos ja saben què es fan – vaig afegir, després d’un breu diàleg sobre la inoperància o passivitat policial.

I aquest matí, ja amb més calma, he pogut llegir que, efectivament,  el responsable del dispositiu dels Mossos d’Esquadra en el partit que es va disputar a Montjuïc, Josep Saumell, defensa que la policia catalana no intervingués després del llançament de bengales per part dels Boixos Nois, ja que hauria pogut generar “un mal major”. Convençut de trobar una explicació raonable he continuat llegint. Després de repassar la filmació dels fets, Saumell confirma que durant el trajecte en què els seguidors radicals van ser conduïts a l’estadi ja van llançar bengales, però no es va intervenir perquè “totes les que es tiressin pel camí no entrarien al camp”. Ho heu llegit bé: perquè “totes les que es tiressin pel camí no entrarien al camp”. Tant li fot, on anessin a parar. L’important, pel que sembla, era que no entressin al camp. Una lògica tan implacable com inquietant. Fora del camp, que facin el que vulguin, podríem deduir sense exagerar gens ni mica. Encara n’hi ha més. Saumell afirma que, poc abans d’entrar a l’estadi, es va produir un enfrontament entre seguidors dels dos equips, amb llançament d’objectes i bengales. Segons apunta, els efectius de seguretat de l’Espanyol van poder veure que els seguidors radicals havien encès bengales. També recorda que “ells són els responsables” de supervisar els objectes que no poden entrar al camp. Amb tot, assegura que el registre efectuat als seguidors va ser “molt correcte” i que la seguretat de l’equip blanc-i-blau va prendre totes les mesures. Malgrat això, Saumell lamenta que els seguidors radicals aconseguissin amagar les bengales. L’inspector afegeix que, després del registre de la seguretat privada del camp, els Mossos també van escorcollar alguns seguidors, però “de forma més selectiva”. Selectiva potser sí, però efectiva ja no sé si tant, afegeixo jo. Això sí, Saumell assenyala que una vegada iniciat el partit els Mossos van detectar “possibles bengales” en mans dels seguidors radicals, per la qual cosa es va monitoritzar i controlar aquestes persones. Amb tot, es va decidir no actuar “buscant el moment idoni”. El moment idoni? Quan? Quan una bengala aterrés a l’ull d’algun aficionat? Quan els mals fossin indiscutiblement majors? No sé què en pensarà el conseller Saura, però crec que no seré l’únic que opina que els Mossos haurien pogut fer alguna cosa més. Que haurien hagut de fer alguna cosa més. Això sí, Saumell destaca que anteriorment ja havien retirat de la grada on eren els Boixos Nois una pancarta que deia “Barcelona neta de periquitos”. Perfecte. Aquella pancarta sí que era perillosa i, sens cap mena de dubte, podia ser qualificada de mal major. Molt bé, Saumell, molt bé. Excel·lent, Saura, excel·lent. Conceptes sòlids i raonables. Eficàcia i coherència en la seva màxima expressió.