Josep Pastells

Inventari de sensacions

El ‘coaching’ o la decadència del sentit comú

Els meus amics ja saben que no sento una gran simpatia pels psicòlegs. Admeto que poden ajudar algú, però descarto que aquest algú sigui jo. Ara ja puc dir que em passa el mateix amb els professionals del coaching.
Ja ve de lluny, suposo. Però la idea es va concretar ahir en llegir un anunci al Diari de Girona.

El reprodueixo quasi tot, sense posar les dades ni el nom del coach personal:

“Desitges resoldre les teves inquietuds o assolir objectius personals i professionals?

Vols arribar més lluny amb els teus propis coneixements?

Necessites trobar les teves pròpies respostes per aportar solucions a les dificultats que et planteja el dia a dia?

El coaching és una nova metodologia que ens permet afrontar reptes, superar problemes i gestionar recursos humans obtenint resultats fora del comú”.

 

Que bé, no? A partir d’ara, si contracteu un coach ja podeu donar per fet que no només resoldreu les vostres inquietuds o assolireu objectius personals i professionals, sinó que arribareu més lluny amb els vostres coneixements i trobareu respostes pròpies per resoldre les dificultats que us planteja el dia a dia. Plas, plas, plas.

Amb el coaching no haureu de patir quan us enfronteu a algun repte, sabreu com superar els problemes i gestionareu recursos humans amb resultats extraordinaris. Plas, plas, plas.

No sé a vosaltres, però a mi m’estan entrant unes ganes boges de contractar un coach personal. Ni que sigui per comprovar que no em diu res que no sàpiga ni m’amplia la visió des d’una perspectiva més àmplia que la que ja tenia. Per confirmar, en definitiva, que són tan prescindibles com tots els psicòlegs del món.


  1. però jo, si que hi crec. A veure, no amb tots els psicòlegs però sí, si és com cal. El que passa és que hi ha molt passerell per la vida… Amb els “coach” o aquesta mena de psicòlegs ambulants no sé, però tenen molta tirada.

  2. No voldria qüestionar la feina dels psicòlecs, per o això dels coach personal, diria que els únics problemes que resolen, son els seus problemes econòmics.

  3. No parlaré del coaching perquè és un camp que desconec totalment ni vinc a defensar la tasca dels psicòlegs. Però sí que voldria expressar el meu desacord amb una de les teves afirmacions: “Ni que sigui per comprovar que no em
    diu res que no sàpiga ni m’amplia la visió des d’una perspectiva més
    àmplia que la que ja tenia.
    ” Sempre he pensat que ens manca perspectiva per “autoanalitzar-nos”; que dels altres (coachers o no) sempre aprenem quelcom, coses que ens ajuden a ampliar el nostre punt de vista i, per tant, les nostres perspectives…
    Cordialment,
    Reyes

Respon a montserrat Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.