Josep Pastells

Inventari de sensacions

Dos dies amb moto (I)

Publicat el 28 de maig de 2009 per giusepe

Un relat en primera persona escrit pel meu amic Moi. Com que és força llarg, ocuparà el bloc d’avui i el de demà. A més, servirà per inaugurar la secció Va d’Enduro, un petit homenatge als amants de les motos que, com en Moi, gaudeixen del paisatge i respecten la natura.

Diumenge 26

Plou amb força. A la tarda em truca P, que és amb el seu fill participant a una mànega de MX. Esverat per l’esdeveniment em diu “porta el paravents, que ens mullarem de debò”.

Dilluns 27

Sona el despertador a les 05:30. D’un salt vaig cap al bany i després de dutxar-me vaig a la cuina per veure el 3/24 mentre esmorzo. L’home del temps comenta que aquest dilluns no marca pluja, únicament tempestes al Pirineu més oriental (allà per on hem de passar). Després de fer-li un petó a la meva filla (està ben adormida, la pobra) i acomiadar-me de la meva dona, agafo la furgo, carrego la burra i cap a Palafrugell. Hem quedat a les 08:00 per sortir des de la benzinera.

Una bona colla

Arribo a can P. sobre les 07:15. M’estava esperant. Sóc el primer en arribar. Em començo a vestir de guerrer i després baixo la burra de la furgo. Mentrestant arriba M i més tard S, C i LL. Fetes les presentacions, enfilem cap a la benzinera i allà ens esperen X, J pare i J fill. Un cop plenes de suc les burres, ens dirigim cap el punt de trobada, on ens esperen una colla de set més que només pujaran fins a Llanars i tornaran l’endemà amb furgoneta.

Nivell de bojos

Primer surten els set. El seu nivell és de bojos, tots van amb el gallet enroscat al màxim i no hi ha qui els segueixi. Després sortim nosaltres. La consigna és fer guàrdies als encreuaments (com és habitual) amb un guia amb el track gravat al seu GPS i un de final de cua que sempre serà el mateix per si algú es perd o pren mal. Tots superen els 50, excepte jo i J fill. Pel que pugui passar, em poso tot just davant del que tanca el grup per anar veient com va tot.

Vistes precioses

Sortim de Palafrugell direcció Torrent. Pistes fàcils i amb molt de gas. Sant Feliu de Boada (preciós el paisatge), passant pels voltants de Peratallada (també preciós) direcció als afores del poblat ibèric d’Ullastret, Serra d’Aró, Fonolleres, Sant Iscle d’Empordà, Verges, La Tallada, Jafre, Colomers, Vilopriu i primera parada al cim d’una petita serralada per veure des d’allà tot el golf de Roses amb les Medes de testimoni.

Condicions ideals

El dia és perfecte, el cel blau i corre un xic d’aire fresc. El terreny està perfecte per les pluges dels dies anteriors. Fins al moment tot molt bé. Ja tenim una mica calents els muscles i les perspectives són molt bones. Després de fer alguna foto baixem en direcció a Ventalló, Vila-Robau, Sant Miquel de Fluvià, passant pel costat de Garrigàs, Pontós, Caselles i pels afores del Castell de Navata. Parem a posar gasolina per seguir després camí de Cabanelles i Lladó, sempre amb els gas molt obert.

La moto pesa una tona

Comencem a pujar per caminois. S, que estrenava moto, ha topat una estona abans amb un tronc a la seva mà esquerre que l’ha deixat un xic tocat. No ha caigut, però el cop ha estat molt fort. Enfilem muntanyes amunt, entre arbres i corriols. Sempre de pujada. Puc assegurar que la moto en aquest moments sembla que pesi mitja tona en comptes de 125 quilos, que és el que sol pesar una 4 temps d’enduro. Començo a estar cansat i amb ganes d’arribar al punt de trobada per dinar. Estic a punt d’anar per terra en una corba amb molta sorra, però el pneumàtic davanter fa la seva feina i marxa el just per no caure.

Un indret màgic

En arribar al Molí d’en Robert, la calma s’apodera de tots nosaltres. L’indret és màgic. Han obert per nosaltres. Allà veiem J i C, que ens fan l’assistència: porten les maletes per poder-nos canviar en arribar. Amanides, embotits, carn a la brasa, bon vi, postres, cafès… i C es banya vestit a la gorga que forma un doll d’aigua. L’aigua deu estar glaçada; el rierol s’alimenta del desglaç de la neu que ve del Pirineu.

Molt de gas

Tornem direcció Lladó, però per l’altra cara de la muntanya que ens ha portat fins al Molí de Can Robert. Cistella ens rep i ens divideix per portar-nos a Vilarig (preciós el poble), ja que uns quants volen anar a fer una trialera un xic dura. Jo me n’abstinc i vaig amb J pare i M. En ser només tres el ritme és molt elevat. Com li foten al gas aquest parell d’avis!, penso. M. està a punt de fer els 60 i no me’l trec del cim ni un moment tot i el gas que arribo a fotre. Terrades i finalment Sant Llorenç de la Muga, punt on ens retrobem amb els altres sis que han anat a fer l’animal a la trialera.

Noves caigudes

Trigaven molt, massa. Havia passat alguna cosa. No contestaven al mòbil i el grup que ens precedia tampoc apareixia. Un 4X4 dels forestals va passar per davant nostre sense dir-nos res. Millor, vam pensar. Al cap de 30 minuts d’espera vam començar a sentir rugir el motors de les 4T que s’acostaven. S havia tornar a caure, però aquest cop dues vegades. La primera sense conseqüències (li va caure la moto al cim i no es podia aixecar), però la segona li va arrencar el peu esquerre de l’estrep del canvi. Li feia molt de mal, però com que estava en calent vam seguir direcció Maçanet de Cabrenys.

Salt a França

Direcció els Vilars, Tapís i tot d’una, sense res que ho indiqui, saltem a França direcció Costoja. Per aquí varen desfilar alguns dels republicans que fugien de la dictadura. Si els arbres i les pedres parlessin!! El primer poblet francès és Costoja (Coustouges), després Vila-roja (Villeroge) direcció Serrallonga (Serrallongue), baixant en direcció cap a Can Guillaume (Can Guillamon) i La Menera (Lamanère) en direcció al Puig de Montfalgars, fent el cim del Coll d’Ares (impressionants les vistes des d’allà dalt). Reparem una punxada a la roda del darrere d’un del grup davanter.

Prats verds, boscos frondosos

Sembla que S està bé. El terreny collonut, els camins en perfecte estat i de moment la pluja no fa acte de presència, però ve darrera nostre. Després d’aquesta petita aturada tornem a entrar a territori català direcció Molló, trencant cap a Font Rubí. Els prats verds, els boscos frondosos i els caminois fan del paisatge una postal indescriptible. Després de l’esforç arribem a Camprodon, on tornem a posar benzina per l’endemà poder sortir a primera hora. Arribem a Llanars, on farem nit.

Sopar a El Grèvol

Entranyable el sopar a l’Hotel El Grèvol. La tarda nit discorre sense adonar-nos-en, suposo que per la bona companyia i l’amena xerrada. La gent del grup explica vivències del món de l’enduro, barrejades amb anècdotes viscudes a la muntanya. Tots estimem les motos, però encara més la muntanya. No entenc l’obsessió de les dones, entre elles la meva, d’anar sempre a la platja a posar-se morenes. La pau i tranquil·litat de la muntanya i el seu paisatge és incomparable. En total hem recorregut uns 185/190 quilòmetres.

 


  1. Vaya, esperaba que hoy presumieras de Barça y me sorprendes con un relato de moteros. Pues que sepas que no me gustan nada, que cuando voy al bosque me molesta verlos pasar, el ruido que hacen, la humareda que provocan.

  2. Alguns tenen sort, disfruten de la natura i a més gaudeixen de la moto. Sempre respectat el medi i les persones i animals com diu el calmado.
    Hi ha alguna manera d’aconseguir el track d’aquest tal Moi? 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.