Josep Pastells

Llegeixo amb interès una entrevista d’Ima Sanchís a Joan-Ramon Laporte, cap de farmacologia de la Vall d’Hebron. “Els medicaments guareixen o causen qualsevol malaltia”, diu Laporte. Afegeix que a Catalunya es produeixen uns tres mil casos anuals d’hemorràgia gastrointestinal, un 40% dels quals són atribuïbles a l’aspirina o d’altres antiinflamatoris. I alerta, atenció, que “qualsevol malaltia pot ser produïda per un medicament. Infarts, pneumònies, malalties neurològiques, patologies psiquiàtriques…”.

Segons Laporte, “estem hipermedicats”. Posa aquest exemple: “Hem arribat a un punt en què quan una persona està trista es diu col·loquialment que està depre”. Greu error: “Els antidepressius només serveixen per a una depressió profunda. La tristesa no és una malaltia, és una reacció saludable”.

Noves malalties i promoció comercial
Un altre exemple: “Cada any s’inventen noves malalties, sobretot en relació amb la ment i el sexe. Converteixen la timidesa en malaltia i la medicalitzen. Ara s’han inventat la disfunció sexual femenina. En pateixes si en els darrers sis mesos has rebutjat una proposició de relació sexual o no n’has tingut una amb satisfacció plena”. I una última dada que certifica la perversió del sistema: “La indústria farmacèutica dedica el doble (a Espanya, el triple) del seu pressupost a promoció comercial que a investigació”.