Josep Pastells

Falten menys de dos mesos i ja encaro la recta final de la preparació per a la marató de Sant Sebastià. El 27 de setembre vaig córrer el cross de Yuncos (Toledo) i el pròxim diumenge participaré en la mitja marató de Roda de Ter.

Estic un pèl pitjor del que esperava; per això m’he apuntat a un parell de proves que podríem qualificar de mitjanament difícils. A Yuncos, la distància a recórrer no arribava ni als deu quilòmetres, però els 9.700 metres, tres voltes a un circuit que discorria pel mig d’una pineda, es feien molt llargs. Pujades, baixades, pedres, algun tram de sorra i, sobretot, la sensació d’anar massa lent. Al final vaig acabar en 46′ 05”, a una mitjana de 4:45 per quilòmetre que, ben mirat, és quinze o vint segons millor que la que aspiro a fer en la marató.

Qüestió de ritmes

Tot i que no esperava trobar cap conegut a Yuncos, mentre escalfava em va venir a saludar en Rafa, un antic company del gimnàs de Griñón. Ciclista de muntanya, però des de fa un parell de mesos també corredor. Anava amb un amic seu de qui no recordo el nom. Em van dir: Mirarem de seguir-te. Els vaig preguntar: A quin ritme anireu? No ho sabien ben bé, però calculaven que uns 4:15 per quilòmetre. Uf, el que us seguirà a vosaltres seré jo, però de lluny, vaig dir-los. Només de sortir ja vaig comprovar que m’era impossible mantenir el seu ritme. En Rafa va superar de poc els 40 minuts i el seu amic quasi baixa de 39.

Una bona prova

Aquest diumenge m’espera la mitja de Roda de Ter. Tampoc no espero trobar-hi cap conegut, pèrò no se sap mai. Sense conèixer a fons el perfil de la prova, crec que serà més o menys com la de Ripoll, potser amb més tobogans. Tot i que hi aniré sense objectius de temps, només per veure com estic, m’agradaria fer-la en 1h 45′. A veure què.