Josep Pastells

Inventari de sensacions

D’Anunzio, un vell verd vist pels ulls de Jelinek

Autora radical, incòmoda, Elfriede Jelinek camina sovint pels terrenys de la paradoxa. El conflicte i el diàleg tendeixen a diluir-se per afavorir un discurs narratiu rítmic, quasi musical, que sense caure en el dramatisme aconsegueix desgranar les principals contradiccions de l’ànima humana. A Clara S., per exemple, es parla de la trobada anacrònica entre Clara i Robert Schumann i Gabriele D’Anunzio, poeta hedonista i heroi nacional italià. En el relat de Jelinek, Clara i el seu marit, ja completament dement, visiten D’Anunzio per demanar-li diners. L’escriptor italià és descrit com un vell verd que ven el seu suport a canvi dels favors de Clara, que no accedeix a les seves peticions. I ella, potser, és feliç en la triple condició de mare, parella i cos del geni.

 


  1. Conec una mica Jelinek, i m’agrada com tracta el conflicte realitat-desig, la dolorosa capacitat d’harmonitzar llibertat amb necessitat i l’esclavitud que suposa necessitar una altra persona.

  2. Està bé ser mare, parella i cos, però jo he viscut el cas d’altres homes que cerquen una filla, una dona i una mare. En funció de moment, clar.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.