Com trencar vidres a un tren de rodalies
No és cap manual per a brètols, ni tampoc una confessió de malifetes d’infantesa. Per no ser, ni tan sols és una conversa imaginària. Gairebé podríem dir que és real. M és la mare, d’uns trenta-cinc anys, i F el fill, que en deu tenir quatre o cinc. L’escena transcorre en un tren de rodalies.
F: Què és això?
M: Una vitrina.
F: Què és una vitrina?
M. Això que assenyales a la paret. Vaja, una mena de vitrina, ja ho veus, una caixa de vidre per desar-hi coses.
F: Coses? Quines coses?
M. No ho veus? Hi tenen guardat un martell.
F: Un martell? Per a què serveix, aquest martell?
M: Si sabessis llegir, ho entendries.
F: Llegeix-m’ho tu, vinga…
M: Diu “Martell trenca vidres. Només utilitzar en casos d’emergència”.
F: Emergència?
M: Sí, si passa alguna cosa, algun accident, i cal trencar el vidre d’una finestra per sortir del tren.
F: Sortiríem per la finestra?
M: Sí, o per la porta, per on poguéssim.
F: I com agafaríem el martell?
M: Ai, fill, fas unes preguntes! Mira, també ho posa: “Trenqueu el vidre per agafar el martell”.
F: Però no era un martell trenca vidres?
M: Sí, i què?
F: Com pots trencar el vidre si no tens el martell trenca vidres?
M: Ai, jo què sé! D’un cop, d’una coça…
F: Però això no pot ser, mama.
M: El què no pot ser?
F: Si tenim un martell trenca vidres no podem trencar un vidre sense el martell. Seríem burros.
M: Mira, no tinc pas ganes de discutir.
F: Però és veritat, mama. Necessitem un altre martell trenca vidres. Mira, aquest senyor uniformat que demana els bitllets potser en té un. Demana-li un martell, mama!
divertit . Mal ens pesi, té raó. Els nens tenen una lògica “aplastant”.
En llegir l´escena he tingut dos pensaments: l´un, el mateix que comenta l´Anna: quanta raó tenen els nens i nenes amb la seva lògica natural; i l´altre , veient l´actitud i la resposta de la mare, m´han vingut al cap algunes imatges en les que jo responia com la “mare” a adolescents perquè no sabia què dir….hauria hagut de dir-lo que pensava el mateix que ells, que tenien raó.