Josep Pastells

Inventari de sensacions

Camí d’Hongria

Ja ho tenim tot a punt per volar fins a Budapest, una ciutat ben capaç d’enamorar a dos enamorats de la vida: la Inés i jo.

Feia mitja hora llarga que estava escrivint aquest post, d’una forma tan frenètica i torrencial que en cap moment se m’ha passat pel cap la necessitat de desar-lo. I quan ja portava l’equivalent a un parell de fulls i he volgut publicar-lo, la pàgina s’ha quedat penjada i el text s’ha perdut.

Podria intentar reescriure-ho tot de nou, però ja no em ve de gust. Per tant, resumiré el que volia dir i de fet diré però de forma quasi telegràfica:

A) Aquest estiu, a diferència dels anteriors, no m’acomiadaré per vacances.

B) Des de fa unes setmanes he abandonat el costum d’escriure de dilluns a divendres. Ara només ho faré quan tingui temps i ganes.

C) Intentaré, això sí, que el parèntesi més llarg no arribi als deu dies.

D) Pel que fa a Hongria, deia que després de Praga (2007) i Varsòvia (2008) aquest estiu anirem a Budapest.

E) Afegia que, a diferència d’alguns amics insensibles que els qualifiquen de cutres, a la Inés i a mi ens encanten els països centreeuropeus.

F) Explicava també que ja estem llegint obres d’autors hongaresos.

G) Matisava immediatament que, més que hongaresos, hauríem de dir nascuts a territoris que en el seu moment van ser hongaresos.

H) Concretava que em referia a Sándor Marái, nascut a l’actual Eslovàquia, i a Miklós Bánfly, originari de Transilvània (Romania).

I) Deia que parlava en plural perquè, en aquest cas concret, la Inés i jo hem llegit i llegim exactament el mateix.

J) De Marái, fins ara, L’última trobada i L’amant de Bolzano. Tenim començats La dona justa i La germana. Ens sembla literatura de la bona.

K) A Bánfly no el coneixíem, però Els dies comptats és una novel·la meravellosa. A més de parlar dels esdevenimients polítics i socials que van dur a la caiguda de l’imperi austrohongarès, mostra una sèrie d’antiherois immersos en una successió i amalgama d’amors frustrats, il·lusions perdudes, polítiques indefensables, somnis de regeneració i modernitat evaporats i carreres artístiques tallades de soca-rel. Si hi afegim un profund sentiment de traïció, saqueig històric i decepció, un aire de derrota i fatalitat que contrasta amb l’ambient de boja i inesgotable alegria que descriu Bánfly en alguns passatges de la seva novel·la, el resultat és per força interessant.

L) I per acabar feia una reflexió sobre Hongria, que després de la primera guerra mundial va perdre les dues terceres parts del seu territori, i sobre els hongaresos que de cop i volta van haver d’acceptar una nacionalitat diferent. I parlava també d’un país que ha ofert al món una de les cultures més inquietes, cosmopolites i renovadores del segle passat, amb una agitació que es va estendre a totes les capes de l’art i del saber: música (Bartok), cinema (Cukor, Korda  o Szabó), pintura (Moholy-Nagy i Vasarely), fotografia (Robert Capa, André Kertész), filosofia i sociologia (Lukácks, Mannheim, Fehér) i, per descomptat, literatura, amb els ja citats Marái i Bánfly.


  1. Hongria es un país molt bonic i Budapest, una ciutat que mai no cansa. Ja jo veureu. Si a sobre sou capaços de mirar enrere, de bussejar en el passat d’una civilització caiguda, només em queda donar-vos l’enhorabona.

  2. Pep, l’editorial Anaya (crec) té una col·lecció de llibres anomenats “trucos y trampas” referit al Word, Excel … i demés programes que tenim als nostres PC’s o MAC’s.

    Potser que n’encarreguis un, al menys el que fa referència al Word, on veuràs que una de les coses que recomana és “No confiar-se” i fer sempre còpies de tot.

    Si et serveix de consol, això ens ha passat a tots… jejeje

    Que passis unes bones vacances!!

    A mí encara em queden 10 dies (insofribles per cert)   ;(((

  3. Josep e Inés, que lo paseís divertido y soñador.  Tienes razón Josep en la capacidad engendradora de arte y espíritu de los húngaros y del enorme aporte a la cultura europea, si es que esto puede nombrarse así, aunque algo sí será y donde las lenguas diversas nutren nuestro simbólico. Por eso pienso que los traductores no tienen la valoración que les corresponde en este entretejido diverso que Europa es. Disfrutad, y Josep ¡cómete la ciudad!

  4. Feia dies que no venia per aquí i ja et trobo de vacances. Que disfruteu! De segur que a part de disfrutar del viatge serà fons d´inspiració per alguns escrits…Espero que torneu ben enamorats…de tot.

Respon a montserratqp Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.