Josep Pastells

Inventari de sensacions

Bretxa digital i monopoli de la informació

Bretxa digital? No, ja no existeix. Monopoli de la informació? Tampoc. No ho dic pas jo, sinó el sociòleg Manuel Castells, professor de la Universitat de Southern California i catedràtic emèrit a Berkeley.

Segons ell, “internet no està creant exclusió. Quan desaparegui la meva generació [1942] s’acabarà la bretxa”. Castells també opina que els mitjans de comunicació “han perdut el monopoli de la informació”. Segons ell, “la xarxa ha donat a cada persona la capacitat de comunicar”.

Tot això està molt bé, no? Aviat no hi haurà bretxa digital i ara mateix tots tenim la capacitat de comunicar. Tots els que podem accedir a internet, és clar, perquè en conec uns quants que encara no poden o no volen. Però suposo que quan desaparegui la generació de Castells, i algunes d’anteriors, tothom accedirà a internet i podrà comunicar el que li vingui de gust a la resta del planeta. Teòricament, ja ho sé. Només a Iran hi ha 500.000 blocs, el 40% de noies, i si tan sols volguessis llegir-ne, no sé, un de cada mil, hi hauries d’invertir vint hores a canvi de dedicar menys de tres minuts a cada bloc. Ja ho sé, ja ho sé, hem de ser selectius i només llegirem el que ens interessi de debò, que possiblement no seran blocs de noies iranianes (no per falta d’interès, sinó, entre d’altres raons de menys pes, perquè és molt possible que no dominem prou bé l’idioma). Jo mateix, i mira que m’agradaria mirar-los tots, amb prou feines tinc temps de llegir cada dia sis o set blocs de MésVilaWeb. I, posats a ser francs, el meu només se’l llegeixen diàriament (o vés a saber si li donen un cop d’ull i ja està) entre 400 i 450 persones. A on vull arribar? A concloure que, d’acord, la xarxa ens permet comunicar a tots o quasi tots i el monopoli dels mitjans ja no existeix, però tot està tan fragmentat, tan dispers, que em costa albirar gairé res més que una diversitat monumental.

Ara bé, hi ha gent que sap treure’n profit, de tot plegat. Mireu Obama, per exemple. Sense internet, els joves que l’han votat massivament no haurien estat tan motivats, ni el flamant president nord-americà hauria recaptat els 490 milions d’euros que li han permès arribar a cada poble dels Estats Units. És a dir, sense la xarxa Obama no hauria guanyat. Suposo que els polítics del nostre país n’hauran pres bona nota, però si tots intenten imitar-lo a les pròximes eleccions, posem per cas, potser els joves i no tant joves començaran a quedar saturats de polítics a internet i arribarà un moment en què desitjaran fer qualsevol cosa menys entrar als seus blocs. Amb tot, Castells pronostica que algun dia sorgirà entre nosaltres un Obama i provocarà “un terratrèmol”. Segur que més d’un ja està començant a dissenyar l’estratègia, a calcular el moment més oportú per irrompre a l’escena digital amb la potència d’un tsunami.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.