Josep Pastells

Tinc alguns lectors (poquets) que lamenten que en els últims mesos em prodigui tan poc. La veritat és que tinc un munt de temes pendents (cinema, teatre, alguna bestiesa d’altres àmbits), però em resulta complicat trobar el moment per posar-m’hi. Avui, ni que sigui breument, continuaré parlant de la preparació per a la marató del 29 de novembre a Sant Sebastià.

La mitja marató de Roda de Ter (11 d’octubre) no era massa senzilla, però tampoc tan dura com m’imaginava. Hi vaig anar tot sol des de Girona, per l’eix transversal, i no esperava trobar-me amb cap conegut. M’equivocava. Mentre escalfava, vam coincidir amb Pau Montoya, que també anirà a Donosti. Només el vaig poder seguir el primer quilòmetre, i encara. Ell va acabar en 1h 28′ i jo en 1h 41′, un registre que em va deixar prou satisfet.

Cares conegudes

A la Cursa del Carrer Nou de Girona ja m’imaginava que m’hi trobaria molts coneguts. No m’equivocava, però no penso citar-ne cap (va, vinga, només diré que en Pau també hi era) perquè no voldria deixar-me ningú. És quasi segur que cap d’ells o d’elles no es llegirà mai aquest post, però si arribés a fer-ho i s’adonés del meu oblit és possible, només possible, que no li fes massa gràcia i, per tant, prefereixo evitar un petit malestar que potser ni tan sols arribaria a produir-se. Valdrà més que torni a la cursa.

Bones sensacions

Quan era més jove l’havia corregut moltes vegades, però des de l’últim cop ja havien passat ben bé quinze anys i em feia molta il·lusió tornar-hi. Deixant de banda la terrible pujada de la Catedral i un pendent bastant emprenyador al final de l’avinguda Pericot, el traçat era força favorable i em va permetre acabar en 44’17”. Dimarts vaig córrer uns deu quilòmetres sota la pluja per les Gavarres i avui, també sota la pluja, n’he recorregut uns quinze més pel carril bici de Sant Feliu de Guíxols. Ja fa dies que tinc una petita contractura a l’esquena, però a banda d’això les sensacions són prou bones.