Josep Pastells

Inventari de sensacions

Bessons gironins

Nascuts a Girona fa 44 anys, l’Albert i en Josep Maria són dues de les figures més fascinants que he tingut l’oportunitat de conèixer, després explicaré per què. Però seria impossible, o com a mínim improcedent, no aturar-se abans en el fet que són bessons i sempre, crec que per influència de la meva germana, els he conegut mentalment com els bessonets. Un quart de segle enrere, quan ens va presentar el nostre amic comú Gerard, era incapaç de distingir-los. Menteixo, perquè l’Albert portava ulleres i potser es pentinaven una mica diferent. Però en realitat els veia completament iguals, tan idèntics que si s’haguessin intercanviat ulleres i pentinat mai no ho hauria descobert. Això al principi, és clar. Amb el pas del temps ja tenia menys dificultats per identificar-los sense dubtar més d’una mil·lèsima de segon i, a més, coneixia molt millor els seus caràcters, força semblants en algunes coses i molt diferents en d’altres. Però ara no m’enrotllaré pas amb una descripció exhaustiva dels seus perfils psicològics, no patiu.

Per què parlo avui de l’Albert i en Josep Maria? Per la senzilla raó que hem esmorzat junts al carrer Ballesteries i em ve de gust remarcar la complexitat i grandesa dels seus interessos, la seva capacitat per penetrar en les qüestions essencials i renunciar als discutibles i narcisistes beneficis de mirar-se el melic. Sempre atents a l’actualitat política, als moviments de la societat desorientada on hauran de créixer els seus fills, els bessons gironins personatges anònims per vocació però populars per carisma genètic i adquirit perseveren dia rere dia en un creixement intel·lectual que no té límits i es nodreix de totes les fonts d’informació al seu abast, cada cop més nombroses i diversificades. De tota manera, igual que el gran Kapuscinski, l’Albert i en Josep Maria sostenen que, avui en dia, per entendre cap on anem no cal fixar-se en la política, sinó en l’art. L’art que, amb gran anticipació i claredat, indica el rumb que està prenent el món i les transformacions que es preparen. Un cop caigudes les grans ideologies unificadores i en crisi tots els sistemes de valors i de referència apropiats per aplicar universalment, els bessons gironins consideren -o això m’ha semblat entendre mentre esmorzàvem- que només ens queda la diversitat, la convivència d’oposats, la contigüitat de l’incompatible. Admeten que de tot plegat se’n pot derivar una conflictivitat oberta i sanguinària, arcaica, però també obren una porta a l’optimisme en afirmar que podria sorgir un lent aprenentatge de l’acceptació del que és diferent, de la renúncia a un centre, a una representació única. 

Són persones lúcides, aquests bessons gironins. Intel·ligència, sí, però també molta intuïció, capacitat d’anàlisi i criteri, molt de criteri. I ara potser seria el moment oportú per explicar per què els trobo tan fascinants, sense que el que diré, sisplau, s’interpreti com element determinant en totes les opinions que acabo d’exposar: l’Albert i en Josep Maria formen part del selecte grup de persones que han llegit tots els meus llibres. Suposo que, després d’obtenir aquesta valuosa informació, no us escandalitzareu si encara els dedico tres adjectius més: intrèpids, generosos, herois!

 


  1. Josep, t’haig de felicitar pel teu escrit i el teu estil, cada vegada més literari i complet. Però com a part interessada de l’escrit, potser una mica agosarat, ja que crec no tenir tants mèrits com ens atribueixes. De totes maneres, moltes gràcies i fins aviat.

Respon a Albert Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.