Josep Pastells

Inventari de sensacions

BAH V: el dia que Buk li va dir adéu

El Bukowski català, un bon amic meu que de tant en tant escriu poesia i assaja cops de boxa davant el mirall, va explicar-me l’altre dia què va dir-li a la seva darrera parella en dir-li adéu. Va ser fa sis mesos, poc més de sis mesos, afirma en Buk. Deixaré que parli ell.

“Li vaig dir pots quedar-te amb els teus pares i els teus germans, i amb els teus fills i els teus amics. I amb els calés i amb el cotxàs i amb la casa amb piscina i barbacoa. I amb les llarguíssimes explicacions sobre la teva interessantíssima feina, i amb tots els carrers de la teva gran ciutat, i amb tot el que tenies abans d’aparèixer jo. Et pots quedar amb totes les sèries ultraimprescindibles, amb l’enorme pantalla de plasma, amb les notícies del vespre i les de primera hora del matí, amb els passejos anticolesterol dels dissabtes a la tarda, amb les pel·lícules amb missatge, amb els dominicals dels diaris, amb els mòbils d’última generació, amb les xerrades sobre avenços tecnològics, amb l’apassionant vida que dius que dus des de sempre. Queda-t’ho tot, reina, que jo me’n vaig. I vaig marxar sense donar cap cop de porta, sense mirar enrere, sense fer-ne cap comentari fins avui que t’ho explico a tu perquè ho pengis al bloc”.


  1. En Buk, aquest amic teu, sembla ser ben valent i a part de dir les coses clares i amb estil ha de ser un personatge ben segur d’ ell mateix. Em fa com respecte, fins i tot.

Respon a Merc Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.