Josep Pastells

Inventari de sensacions

Avui, per variar, aniré més enllà del títol i parlaré, en vers, de l’erosió del temps. ¿Algú ho vol llegir?

Publicat el 18 de maig de 2005 per giusepe

L’erosió del temps

De vegades voldria
oblidar els llibres,
les histories,
tancar-me en mi mateix
i crear al meu voltant
tanta indiferencia
que tothom acabés oblidant-me
o, si més no, pensés
que sóc una mostra molt clara
de la imperfecció dels humans.

Tant de bo no hagués de tornar
sempre a la concreció
d’una materia que,
més enllà dels meus batecs,
em fa pujar, baixar, circular
i desvetllar-me
mentre cerco vés a saber què,
eternament condemnat
a l’amargor d’una mirada
massa acostumada
als fums de la derrota,
a una sèrie de desastres
que no tenen res de sublim.

Però ni el temps inestable
que m’acompanya
des que vaig néixer
m’ha fet oblidar
que em convé restar dempeus,
amb el cor obert i els ulls pendents
d’un canvi inesperat
que em permeti fugir per sempre,
a la velocitat d’una sageta
capaç de travessar la vena dels segles
i allunyar-me d’un vertigen
que encara avui em sorprèn i m’erosiona.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.