Josep Pastells

La companyia gallega Matarile Teatro presenta aquests dies al teatre Fernán Gómez de Madrid l’obra Animals artificials, dirigida per Anna Vallès. El muntatge escenifica la finíssima línia que existeix entre les normes que imposa la societat i l’instint animal de les persones. Ve a ser una reivindicació de l’ésser humà com a ésser social, una expressió de la dicotomia que es produeix entre el que volem ser, el que fem i el pes que exerceix la tradició en la construcció de la nostra personalitat.

Sembla interessant. Convida a la reflexió, les mirades introspectives i, per què no, les confessions íntimes. Qui no ha desitjat més d’un cop deixar-se endur pels seus instints animals? Qui no ha renegat alguna vegada d’uns costums imposats que sovint ens obliguen a fer coses que no voldríem fer? 

Tots sabem que el món és ple d’animals ben humans, de bèsties naturals o artificials capaces dels pitjors crims imaginables, d’atrocitats com les que aquestes últimes setmanes omplen les pàgines dels diaris. I tots pensem: com és possible que existeixin aquests monstres? Què estem fent malament? Per què els avenços tecnològics no van acompanyats d’avenços en la naturalesa humana? Moltes preguntes i cap resposta definitiva, però sempre -un sempre relatiu, condicionat per les múltiples limitacions que condicionen la vida de cadascú- ens quedarà l’opció de mirar cap endins i decidir què volem ser, què fem i cap on anem.