Josep Pastells

Inventari de sensacions

Algú sap qui és el fill de la grandíssima puta que em va titllar de botifler sense donar la cara?

Publicat el 16 d'agost de 2005 per giusepe

Si algú hi té algun interès, pot llegir el que va escriure el 30 de juliol en resposta a un poema de Pavese que vaig tenir la gosadia de penjar (el 21 del mateix mes) en castellà. Sembla que aquest paio i Pavese eren molt amics (l’anomena, presumptuosament, “en Cesare” sense adonar-se, pobre idiota, que fa el més espantós dels ridículs) i també sembla que, segons el seu parer, jo hauria hagut de posar el poema en anglès. Puc acceptar aquesta opinió, però no que insulti la meva mare, ni tampoc a mi.

 

Aquest covard (segur que es cagaria a les calces si em trobés cara a cara, cosa que no descarto provocar) oblida que al nostre país encara hi ha molta gent que domina millor el castellà que l’anglès, i també oblida les normes de respecte més elementals en pretendre imposar-me la llengua en què he de penjar els poemes d’en Pavese. Si em passa pels collons fer-ho en castellà (per la senzilla raó que tinc aquest llibre, com tants d’altres, en aquest idioma i em semblava absurd perdre el temps traduint-lo al català) ho faré les vegades que vulgui i, si no li agrada, que no em llegeixi. Què coi hi feia, llegint-me? Es dedica a rastrejar la xarxa a la recerca de presumptes botiflers o què?

 

Em sap greu retornar al bloc d’aquesta forma tan desagradable, però encara ho és més que un covard desconegut tingui els pebrots de posar-me etiquetes que no em corresponen de cap manera. Probablement, gamarús (si és que m’estàs llegint i has arribat fins aquí), hauré fet molt més que el que tu faràs en la teva puta vida en defensa de la llengua catalana. Jo, com a mínim, visc en el que tu, d’acord amb la teva limitada visió del món i de les coses, anomenaries territori enemic, i ja fa anys que intento fer-hi pedagogia (a petita escala, per descomptat) sense faltar al respecte a ningú.

 

I ja que he fotut tot aquest rotllo en el meu primer dia de feina, aprofito per preguntar a terceres persones que passin per aquí: què en penseu, de tot això?, creieu que cal arribar a l’extrem de no escriure res en castellà o, pel contrari, penseu que convé fomentar el respecte per totes les llengües i, per sobre de tot, la llibertat individual? 


  1. La llibertat primera a assolir, quan és notòriament mancada, és la col·lectiva. Com pots ser lliure "individualment" si el teu poble (i tu com a part d’aquest) és sotmès?
    La llibertat d’un mai no pot pas ser pel damunt de la dels altres.
    Les llengües són part del patrimoni de la humanitat. De primer, els quins les han de respectar i fer valdre són els seus usuaris.
    Si els parlants d’una llengua te la imposen mensytenint la teva, ets ben lliure d’usar la forana, però això no indica que així la respectis (cas dels esclaus, que usen la llengua de l’amo), però sí que indica que respectes poc la teva.
    D’anònims imbecils el món n’és ple. Tens tota la raó de queixarte’n.
  2. Ara be, no se si la posen per provocar, per donar la nota o per algun compromís. Però si va dirigida a la majoria de Vilawebians en pense que pot produir un efecte advers.

    És com diria jo, com anar al País Valencià amb això dels Països Catalans sols aprofita per anar per casa, en general tindria una efecte contrari, de la franja sud de Catalunya per avall.

    El mateix em pense que succederia si fora a l’inrevés i diguerem a l’altre costat una cosa aixina com els Països Valencians, no passaria en general de la franja sud tampoc. A no ser per les humanitats i humanitats des de els origens d’ allò de que va ser primer l’ ou o la gallina? Tal volta per que hi ha qui tenen més els peus a terra més que d’altres.

  3. Et veig força fotut!

    Sé què és viure exiliat a Madrid, més d’un any i mig m’hi vaig estar en una època força difícil (1976-1977).
    Ara bé, la teva incomoditat no et dóna cap raó ni argument per a dir-me:
    "…però m’agrada que hagis deixat de ser anònim i ni el contingut ni el to del teu segon missatge…".
    Primer: no escric mai anònims, sempre signo amb nom i cognom.
    Segon: Et responguí la pregunta que feies per a que t’adonessis que es pot expressar un pensament distint al teu sense necessitat d’insultar-te.
    Tercer: Encara que les formes verbals t’ho podien donar a entendre, els exemples que posava a la meva resposta no eren personalitzats en tu (per exemple, si dic "la teva" pàtria, no estic dient pas que Catalunya (o Espanya, si és el teu cas) sigui "teva", ho entens, oi?).
    Fes-t’ho mirar, no vas bé.
  4. Suposo que ets tu el que em diu (no entenc per què) que no vaig bé, però fixa’t si és fàcil caure en malentesos que tu mateix dius que sempre signes amb noms i cognoms i el teu missatge ha sortit signat anònim. El que va passar és que en veure la teva resposta (que en res s’adeia ni en el to ni quasi en el contingut amb la de l’anònim que em va respondre als poemes de Pavese) vaig pensar que eres l’autor de l’esmentat anònim, i vaig intentar respondre’t amb tota l’educació de què sóc capaç, imaginant-me, insisteixo, que tu havies escrit aquells insults a la meva mare. Si ara ets l’Enric, aprofito per demanar-te, si cal, disculpes i per aclarir que la meva pàtria sempre és i serà Catalunya, però que visc a Espanya (Getafe, més concretament) perquè em dóna la gana i perquè sóc capaç (terrible traïció?) de parlar i treballar en castellà. Pel que fa a si vaig bé o no, és la meva vida i només he de decidir-ho jo, no creus? El que segurament no va bé és el paio que, anònimament, ha escrit un comentari en què (és molt agosarat suposar que maliciosament?) ha escrit: Adéu, Josep Pastells. No trobes?

    En qualsevol cas, m’agradaria tancar aquest petit conflicte, almenys entre nosaltres dos. Et ve de gust?

  5. D’entrada estic satisfet perquè finalment l’Enric i el Josep han acabat deixant les coses clares i encaixant.

    D’altre banda vull comentar que des de fa uns mesos a pep canals escric indistintament en català i castellà, perquè quan hi ha algun tema en el que vull arribar a més gent, no oblidem que el castellà no no més es parla a Madrid, Getafe inclòs, i que Amèrica hi molts internautes, penso que es més pràctic fer-ho en castellà.

    Aquest mes he començat a escriure a mesvilaweb ja que vilaweb ha estat la meva pagina d’inici de tota la meva vida com internauta (1997) i penso que es un bon lloc on habitualment i normalment tothom ho fa en català. Però si en algun moment algú, com es el cas que ens ocupa, decideix publicar quelcom en castellà no ens hem de posar nerviosos. El Josep, que no tenia perquè fer-ho, ho ha justificat, encara que potser la seva increpació a anònim no calia fer-la tant temperamental. Si hi ha algú que publica en castellà i el que diu no ens interessa els mateixos blocaires l’ignorarem.

    D’altra banda una cosa que em sorprèn es la quantitat d’escrits anònims, encara que també em preocupa que no passi com sembla li ha passat a l’Enric que ha sortit com anonim quan no era la seva intenció. Podem opinar diferent però el respecte sempre ha d’estar present.

    pepcanals.com

Respon a Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.