‘Al gran llac’, de Carlos Lapeña (V)
Publicat el 28 de juliol de 2010 per giusepe
Ella no imagina el negoci muntat a la seva costa, encara que bé podria suposar-se’l quan, de vegades, a l’aigua, hi troba bosses de plàstic, ninots i altres coses com la figura d’un infantil dinosaure de color verd -de vegades- o lila -d’altres vegades- amb una mirada somrient al costat del seu nom en lluïdes lletres vermelles:Glenny.
Però en aquestes ocasions pot més el disgust per la brutícia que les persones deixen al seu pas que la possible alegria per saber-se tan famosa. En aquestes ocasions desitjaria emergir majestuosa i cridar, rugir, a les persones: “!No embrutiu tant!”.
Publicat dins de VA DE LLETRES | Deixa un comentari