‘Al gran llac’, de Carlos Lapeña (II)
Glenny viu sola al llac. El llac també viu sol, tot i que la seva aigua circula des del nord fins al sud gràcies a dues obertures que els homes van fer ja fa molts anys. L’anomenen canal i serveix per comunicar el mar del nord amb el mar del sud; així, els vaixells que volen anar d’un mar a l’altre poden travessar el gran llac i estalviar-se una marrada força llarga.
Glenny sap que les persones són molt curioses. Sap que gràcies a aquesta curiositat han descobert i inventat un munt de coses, bones i dolentes, però moltes. També sap que porten molt de temps entossudits a creure en ella. Les persones també són molt crèdules, sembla que necessiten creure en coses, éssers, que no veuen-senten-toquen-oloren-mengen per quedar-se a gust. Són estranyes les persones.