Josep Pastells

Inventari de sensacions

Agredir un metge = cinc anys de presó

Publicat el 6 de maig de 2008 per giusepe

Tot i que al País Basc hi ha un precedent, el seu àmbit de competència és més reduït que el del conveni signat ahir per la Fiscalia i el Col.legi de Metges de Madrid. A partir d’ara, les persones que agredeixin un metge al centre de l’imperi podran ser condemnades a cinc anys de presó. Diuen que les agressions han augmentat de forma exponencial durant els darrers anys, encara que la majoria no han estat denunciades. I també sembla ser que el perfil de l’agressor coincideix amb el del maltractador, potser perquè al sector sanitari hi treballen més dones que homes.

Em sembla una mesura correcta i necessària, perfectament imitable pel Col.legi de Metges de Catalunya. No es pot permetre que t’insultin, amenacin, intimidin o agredeixin amb una absoluta impunitat. Cal combatre aquestes actituds amb tota la fermesa que permeti la llei. I cal fer-ho pertot arreu, no només a Madrid. I no només quan es tracta d’atacs a metges, és clar. No he vist que diguin res dels auxiliars d’infermeria, per exemple. I què passa amb tots els altres professionals que també treballen de cara al públic i es veuen sotmesos a tot tipus d’agressions físiques o verbals? Per què es dóna més importància a l’atac que pateix un metge que al que pateix, per posar un cas semblant, una funcionària d’un centre d’atenció a drogoaddictes?

Es tracta d’un nou cas de greuge comparatiu? Em temo que sí. Sembla ser que les autoritats estableixen, ni que sigui mentalment, unes categories professionals que, en funció del seu prestigi, mereixen més o meny atenció, fins i tot quan es tracta de preveure situacions de risc o combatre els malfactors. Diuen que tots som iguals davant la llei. Encara s’ho creu algú?


  1. I tant que hi ha categories i a la gran majoria ens foten a la més refotuda, la que quasi no té drets però sí un reguitzell d’obligacions. Polítics afamats de poder que només pensen en fer-se fotos de cara a la galeria i de tant en tant s’enginyen mesures amb les que de ben segur esperen obtenir vots. Igualtat davant la llei? Ja, ja, ja.

  2. Ho sento però ja n’estic fart!
    Evidentment que hi ha diferències, i evidentment que és, entre d’altres, de prestigi, només faltaria!. O et creus que tothom és igual???, en tot cas qui preten igualar només ho podrà fer a la baixa. O has pensat mai en que algú vulgui igualar en l’excel.lència??, o en la responsabilitat??. Noooo!, no fos cas, només cal igualar en drets, per a qui se’ls guanya cada dia se’ls hi puguin treure i al que no fa res de res se li reconeguin per dret diví!.
    Doncs sí noi, fa falta distingir entre gent que paga la pena de protegir i gent que cal protegir però… i si no ho acceptes és pq o ets dels que s’aixuga amb l’esforç dels altres o pq no hi veus clar.
    I tot això sense caure en clasismes, però repeteixo, sí som diferents en responsabilitat i això, malament si no és així, ha de seguir representant més prestigi, o ens n’anem tots al carall!, com ha passat fins ara, en que els paletes es creien amb drets només pel fet de guanyar 10 vegades més que els metges.

Respon a lluis M Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.