Josep Pastells

Estic llegint A sang freda de Capote i la veritat és que és d’aquests llibres que fan que et diguis a tu mateix “idiota, de debò et penses que tens la més mínima oportunitat d’escriure res que valgui la pena?”.  No ho dic jo, sinó l’amic Xosé Mexuto, que m’ho escriu al mur del Facebook.

Admeto, però, que no penso massa diferent de Xosé. Llegir grans novel·les fa que  t’adonis de la distància que et separa dels grans autors. I no és gens descartable que et faci caure en el desànim. Amb tot, també és cert que si de debò vols escriure i de debò penses que potser algun dia crearàs una història que pugui ser qualificada d’obra d’art, no et queda cap més remei que posar-te un llistó alt, ambiciós, pensar que no ets cap idiota si et consideres capaç d’escriure alguna cosa que valgui la pena. No sé si escric això  per animar  Mexuto, per animar-me a mi mateix o per animar-nos a tots dos, però tinc molt  clar que el millor encara ha d’arribar.