Josep Pastells

Inventari de sensacions

A la recerca d’un escenari

El simple fet de néixer ja ens situa en un escenari que no hem elegit i, per tant, pot agradar-nos o no. Si tenim la sort de sobreviure, és possible que més endavant puguem fer alguna cosa per canviar-lo, però en ben poques ocasions podem desempallegar-nos de la sensació que no trepitgem el terreny que voldríem trepitjar o, per no ser tan radicals, que ens mereixeríem un escenari millor. Aquestes consideracions generals, i per tant inexactes, em serveixen per parlar de Donat Mbuyi, un actor congolès de 35 anys que ja fa temps que busca un escenari.

Mbuyi, que militava en un partit opositor al règim de Joseph Kabila, va ser detingut i empresonat al 2005. Per sort, va poder fugir a Sudàfrica i, més tard, a Londres i Madrid. A la República Democràtica del Congo (un bon exemple que el nom no fa la cosa) era una celebritat, però no pot tornar-hi perquè posaria en perill la seva vida. Ja fa més de dos anys que lluita per ser refugiat polític mentre acumula una llarga llista de feines: rentar cotxes, treballar a Carrefour i Mercamadrid, fer de vigilant nocturn a les obres de la M-30, carregar materials per a la construcció… El seu somni, però, és guanyar-se la vida com actor. De moment, ha hagut de conformar-se amb algun anunci (en va rodar un amb Zidane), un petit paper a Mortadelo y Filemón II i altres feinetes que aconsegueix a través dels nombrosos castings en què participa.

Recuperar l’esperança

També és cert que la seva història ha merescut l’atenció del cineasta Luis García Ferreras, que li ha permès interpretar-se a ell mateix en el documental Donat busca un escenario. És potser una de les millors maneres possibles de reivindicar-se com actor i, a més, recuperar l’ànim i l’esperança. “Tornar a la interpretació, al meu ofici, és com tornar a la vida”, declarava ahir Mbuyi a la contraportada d’El País.

Orgullós de resistir

Tant de bo només sigui l’inici (la continuació) d’una carrera plena d’èxits en què l’actor congolès pugi a un munt d’escenaris que l’ajudin a sentir-se orgullós d’haver resistit. Perquè independentment dels papers que li donin (diu que en tots els que li han ofert fins ara era indispensable ser negre) seria un magnífic exemple que els escenaris que ens imposa la vida no són inamovibles, que l’esforç i la voluntat també serveixen d’alguna cosa.


  1.   Josep:

     me gustaría poder escribir en catalán,soy de esos madrileños que han ido a clases de catalán en las aulas que la Generalitat de catalunya dispone en madrid, pero no me lanzo.

     En fin, el comentario va sobre Donat Mbuyi, conozco a Donat lo entrevistamos en el programa de radfio AFRICANIA que hacemos en la Fundación Sur, un centro de documentación sobre Äfrica y aquí presentamos el documental Donat busca un escenario, y de verdad es una persona admirable en en el sentido de alguien que busca lo que quiere y que sabe aprovechar las oportunidades que le surjen para encauzarlas  y con agradecimiento y reconociéndolo.

     Y desde aquí os invito a todos a visitar la página web http://www.africafundacion.org y si pasais por madrid a visitarnos en la C/ Gaztambide, 31

Respon a Pujals Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.