29 d'abril de 2006
General
4 comentaris

Una de cal i una d’arena

No sé si sóc només jo, però puc passar de l’alegria més exultant a la tristesa en un no res. És un clic imperceptible, com els canvis de les vies dels trens: quelcom acciona la maneta.
La vida en el seu dia a dia té aquesta maneta, que manipula sorpresivament envers un sentit o altre: el tren no es pot aturar mai. I com hi viatges, no pots fer més que mirar per la finestra els paisatges canviants.
Una de cal i una d’arena.

Com sovint apareix a les pel.lícules: 5 p.m., una granja del carrer Torrent d’en Vidalet, Gràcia. Asseguda, remeno fins marejar el tallat. Enfront meu, taules buides excepte una: un tècnic de la reixa, que s’espera a que vingui la mestressa del local per arreglar-la (imagineu: a la mestressa?). Ens mirem de reüll, ens enxampem guipades fugadisses: en algún lloc hem de deixar descansar els ulls i només estem nosaltres dos. Conscient de la possible situació incòmode, demano paper i boli a la cambrera i em dedico a llistar l’atrefegat dissabte que m’espera. Salvada.
Als minuts entren sis homes, tres d’ells estrangers (penso, pel color de la pell), vestits de blau elèctric. Com un eixam d’abelles, tenen la seva abella reina: el de més edat, una cinquantena. Ocupen la barra i els decibelis del local augmenten com per art de màgia, competint amb el televisor de plasma. Tots demanen amb veu de megàfon la seva consumició: birres. Però ai, que un d’ells, emparat en ser el darrer en demanar, vol un cafè. L’abella reina salta com una molla de sofà vell:¡ gilipolleces las justas, de mediana pá arriba!. Els caps de la resta es giren simultàniament i fustiguen amb una mirada elèctrica al pobre inconscient. Joder, una mediana, coño. L’abella reina emprèn el vol i abraça a l’abella díscola, i passen a fer el consabut ball mascle de fer veure que es barallen, picant-se al cap i magrejant-se. Una altra abella s’hi suma, amb xisclets entusiastes.
Jo, bocabadada, me’ls miro amb una cella arquejada. No me’n sé avenir d’aquest canvi de clima tan brusc i no puc reprimir la ofensa en els meus ulls. Realment em va deixar tibada aquesta explosió de violència continguda. Desde el plasma, Bebe i "Malo". Mareta.
22 p.m., Sala Polivalent de l’Auditori, carrer Lepant (per posar un carrer), Barcelona. Alex em convida amablement a veure un concert del desconegut (per mi) Julio Bustamante. Hi anava amb la promesa de presenciar un Van Morrison valencià. Vint, màxim trenta persones. Quina arena més fantàstica: a mida que progressava la banda sobre l’escenari el meu cos cobrava vida pròpia, gaudint i assimilant. El temps em va transcòrrer en un obrir i tancar d’ulls, estava encantada i ho vaig disfrutar d’allò més. Els pocs cossos allà reunits estaven contagiats, febrils, i en Bustamante anava pujant i pujant fins el clímax. No puc imaginar millor cloenda que aquesta: al llit amb l’ànima reparada.
Una de cal i una d’arena; com deia el meu amic Iván de Puerto Rico (amic també de les frases lapidals): como la vida misma.

  1. Hola, molt estimada senyora de Ginsberg.
    Com en els trens de Rodalies, en un tres i no res podem passar dun paisatge maritim a un de muntanya, i sense passar per un tunel. Ja se que es, ja. Aixo pot ser hipersensibilitat degut a una situacio de canvis, com la teva. Ara be, que tambe pot ser degut al canvi estacional. O a la primavera, que la sang altera. O al canvi climatic. O potser es cosa del menjar modificat geneticament, o de George Bush, o potser es culpa dETA.

    Be, senyora de G, crec que es una cosa passatgera. Espero que sigui una mes de les teves experiencies. La resta be? La revista tambe? Dona records als teus col.legues, i als meus. Salutacions a la Lola, Spock i la Vaca.

    Ha det bra. Hei do!

  2. Arritmia o vida anglesa victoriana a ritme de rellontge.

    Sang calenta o sang freda.

    Del blanc al negre.

    Com la vida mateixa, a ritme de cardiogramma.

  3. Hola!

    El meu nom és Isa i estic al meu últim semestre a la UOC. Estic preparant el meu Treball Final de Carrera (TFC) sobre els blogs i necessitaria de la teva ajuda. M’agradaria comptar amb la teva col·laboració i que responguessis un qüestionari sobre els blogs i Internet que he allotjat al següent domini:

    http://www.icarreteroc.net

    Només et prendrà uns minutets i per mi és molt important, sense respostes no hi ha treball 🙁

    Un cop finalitzat, el treball serà publicat, tornaré a passar per dir-te on i l’adreça del teu blog sortirà a la llista de participants (si estàs d’acord).

    Moltes gràcies!!

    Isa

    ¡Hola!

    Mi nombre es Isa y estoy en mi último semestre en la UOC. Estoy preparando mi Trabajo Final de Carrera (TFC) sobre los blogs y necesitaría tu ayuda. Me gustaría contar con tu colaboración y que respondieras un cuestionario sobre los blogs e Internet que he alojado en el siguiente dominio:

    http://www.icarreteroc.net

    Sólo te ocupará unos minutos y para mí es muy importante, sin respuestas no hay trabajo 🙁

    Una vez finalizado, el trabajo será publicado. Volveré a pasar para decirte dónde y la dirección de tu blog saldrá en la lista de participantes (si estás de acuerdo).

    ¡Muchas gracias!

    Isa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!