Sorpreses de cafè
Ell portava estona llegint el diari, tot anònim, assegut a la barra, fullejant el diari, sense pressa. D’uns cincuanta anys, calb, amb la parsimònia de qui no té pressa.Jo em mirava amb la cambrera, matant el temps, esperant, amb un mal de cap important que em cohibia les ganes de fumar. Plàcidament mirava, ara mandrejant